El Caisseria. Aquest lloch está ben provehit de productes europeus que venen per mar, com també dels de llevant que conduheixen las caravanas, y 'ls del interior d' Africa.
La El Caisseria, lo mateix que altres carrers plens de tendas, está cuberta de fusta, qual construcció forma arabeschs, y deixa oberturas ó finestras de diferents formas pera donar entrada al ayre y á la llum. Dits carrers son bonichs en general: la gentada que per ells formigueja cada dia es tan gran com en una fira; se podria comparar aquest cuadro á una grullera imitació de las galerías de Palais-Royal á Paris: y fins s' hi veuhen bastantas bellesas mussulmanas, pero sempre amagadas en sos misteriosos haiks, que no obstant de tant en tant obran una mica.
Fez conté gran número de banys públichs. Alguns d' ells, que poden anomenarse bons, se componen de diversas pessas gradualment més calentas unas que altras; de modo que cadascú se queda en la que més li convé. En totas aquestas salas hi ha picas ahont va continuament l' aygua calenta, que surt de las calderas posadas derrera, com també bon assurtit de cantis pera banyarse y fer las ablucions legals. Ja vaig dir en altra ocasió, que al entrar en aquestas salas tot lo cos se cubreix d' una especie de rosada sutil, perque sa atmósfera está completament saturada de vapor del aygua calenta.
Haventme'n portat lo termómetro al millor dels banys públichs, en la pessa més retirada, y de consegüent la més calenta, marcá 30° de Reaumur; duas salas menos distants hont me vestia, donaren 22º. Lo termómetro al ayre lliure marcaba 9º. En la mateixa pessa exterior hi ha una font que llensa un gran doll d' aygua sobre una hermosa pica de marbre. Totas las salas son ab volta y sense finestras; únicament tenen alguns forats en lo sostre pera rebre claror, y aquestos tancats ab vidres. Lo paviment está ben enrajolat de diferents colors. Hi ha en cada sala, que sempre se calenta per dessota, molts gabinets pera retirarse, estar allí ab llibertat y fer las ablucions. Los banys están oberts al públich tot lo dia. Los homes hi van al matí, y las donas á la tarde. Jo hi solia anar á la nit, y prenia pera mí sol tota la casa de banys, á fi de que no hi hagués extranjers; ordinariament m'acompanyava algun amich y dos criats. La primera vegada que hi
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/83
Aquesta pàgina ha estat validada.
79
ali-bey el abbassí