Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/82

Aquesta pàgina ha estat validada.
78
viatjes per áfrica y assia

tinter de banya dolent, y en un mocador de seda alguns papers, junt ab un llibret de memorias pera apuntacions. Quan surt tanca 'l tinter, fica en lo mocador papers y llibre, y se 'ls posa sota 'l bras; de modo que al anarsen se 'n porta tots sos arxius.
 Lo palau está situat sobre una eminencia en un barri ó arrabal que 's troba fora de la ciutat de Fez, dit nova Fez. Los juheus están obligats á viurer en dit barri, ahont los tancan per la nit.
 No 's veu en dita ciutat cap edifici notable. Las casas de Muley Abdsulem y altres personatjes de la primera gerarquía, res tenen per fora que las distingesca de las habitacions de la classe del poble; y l' interior no val molt més, si s' esceptúa lo jardí. Lo del sultá está agafat al palau, y no es més que un hort ab alguns arbres y varis edificis de mer ornament. Anomenan á aquest jardí Buchelú.
 Lo riu de Fez atravessa 'l palau: al entrar en la ciutat se divideix en dos brassos, los quals suministran la gran abundancia d' aygua que 's veu en las casas y mesquitas; de modo que no hi ha cap casa sense font: en los edificis d' alguna consideració n' hi ha per lo ménos duas y á vegadas més. La ciutat té gran número de molins.
 Son tantas las tendas, que presentan la apariencia d' una població de tres ó quatre cents mil habitants. Pero es de notar que tal munió de botigas forma una especie de fira perpétua, ahont van á provehirse cada dia los habitants del país y 'ls montanyesos. Aquestos pobles, dividits en petits aduars, no tenen botigas ni obradors de cap mena; per qual rahó 's veuhen precisats á anar á buscar en la ciutat tot lo necessari. Los mercats de quevíures son molts, y la abundancia de las produccions que allí hi ha pot compararse á la dels mercats d' Europa. Tampoch faltan casas ahont se serveix menjar cuyt, com també salons-restaurants, com en las grans ciutats d' Europa.
 Los diferents oficis y varias especies d' objectes de venda, se divideixen per classes en carrers separats; de manera que se 'n veuhen uns, en los quals no hi viu sino gent d' una mateixa professió ó comers; altres están plens de magatzems de telas, sedas y efectes ultramarins, y forman lo que s'anomena