Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/633

189

ali-bey el abbassi

sanch del home está exposada á correr per qualsevol motiu y baix lo més lleuger pretext sense cap forma de judici; una nació per fi obstinada en tancar los ulls á la llum, y en llensar lluny la antorxa de la civilisació que se li presenta en tot son brill, será sempre pera mi una nació de bárbaros. Que 'ls individuos d' ella vesteixin seda ó richs vestits de pell; que estableixin entre ells un ceremonial; que menjin, began y fumin al dia mil diferentas barrejas; que 's rentin ó purifiquin á cada moment; no deixaré per aixó de seguir dihent que son bárbaros.
 No faltan en la Córt algunas personas que, havent aprés las llenguas d' Europa, han adoptat igualment en secret sa civilisació, quan menos en part; pero son número es infinitament petit comparat á la massa de la nació.
 També contribuheix altra causa á mantenir als turchs en son estat de barbarie. Los árabes dominavan casi mitj món quan caygueren al jou dels turchs; amos aquestos en consecuencia del estandart del Profeta, degueren creures invencibles. Los confirmáren en aquesta persuació sas victorias en Europa, y aquesta idea s' ha anat perpetuant de generació en generació, no obstant las derrotas experimentadas en los derrers temps. La superioritat que s' atribuheixen sobre las demés nacions los fa mirar ab lo més gran menyspreu á tothom que no sia turch. No s' enganyin donchs los embaixadors extranjers sobre las mostras exteriors de deferencia que reben en Turquía. Conech més bé que ningú als de ma relligió, y puch declarar altament que 'l turch afegeix á la barbarie y orgull mussulmá la barbarie y orgull propis de sa nació.
 Aquest orgull los fa preferir la professió de soldat á qualsevulla altra: es soldat per relligió, perque tot mussulmá deu serho; pero també ho es per predilecció, perque es pera ell l' ofici més útil que li obra la porta á la independencia y al despotisme.
 Mes no 's crega que 'l soldat turch es un home vestit y armat d' un modo fixo y determinat, un home subjecte á cert códich, á una disciplina militar, mantingut y pagat per lo tresor públich d'una manera regular com en Europa. Cualsevol, quan li passa pel cap, s' arma d' una á duas grans pistolas,