Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/627

Aquesta pàgina ha estat validada.
183
ali-bey el abbassi

un portaba un turbant altíssim, adornat de la rosa y ploma de diamants com lo del sultá; los altres cadascú duya kauk ó turbant de la dimensió y forma ordinaria. Aquets tres turbants perteneixen á Sa Altesa, que se 'ls posa en las ceremonias de la mesquita. Anavan mitjs cuberts de ricas telas.
 Vingué després lo números corteig de grans personatjes á cavall, ab trajo y turbant ordinari, sens cap senyal distintiu. Me digueren que era la primera noblesa del imperi, los fills y nets dels prínceps, etc. Tancava la marxa un cos d' infantería.
 Los turbants del kaimakan, del gran visir y del reis effendi, se distingian per un galó d' or en la muselina. Vaig veure varis oficials de graduació, negres, de caras horribles, vestits y adornats tan ricament com los demés. Lo gefe dels eunuchs negres portava sobre son turbant la mateixa senyal distintiva que 'l gran visir. Cada un dels principals personatjes de la comitiva portava derrera un criat ó empleat, sostenint en las mans un turbant de dimensió ordinaria, cubert ab un rich envoltori. Es lo que 's posan al cap pera la oració de la mesquita, en lloch del turbant de ceremonia que allavors se treuhen.
 Los turchs son en sa conducta pública en la época del Ramadan y Pascua molt diferents dels demés mussulmans. Ja he dit que no iluminan las casas durant las nits del Ramadan. Per Pascua tampoch fan corridas de cavalls, simulacres ni jochs públichs, com en los demés paíssos subjectes al islamisme. Totas las demostracions de pública alegria se redueixen á passejarse gravement d' una part á altra, visitarse, menjar á desdir, y fer salvas ab los canons y morters del port á diferentas horas del dia.
 Vaig visitar los grans dipósits d' ayguas potables de Constantinopla: totas venen per lo NO. de la ciutat del indret de Belgrado, lloch casi poblat de grechs, com tots los dels voltants.
 Hi ha en dit indret, en tres llochs distints, tres groixudas parets, las quals, tancant lo pas d'una montanya á altra, forman los dichs pera detenir l' aygua de pluja. Aquestos dichs son coneguts ab lo nom de Bent.
 Lo bent principal se troba á unas tres lleugas de Constan-