Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/597

Aquesta pàgina ha estat validada.
153
ali-bey el abbassi

 Després de mudar de cavalls deixarem la població á las onze, y girant al ONO., desembocarem en un gran pla, per lo qual seguirem en direcció del O. fins á posta de sol. Trobantse llavors ocupadas per lo baixá y sa comitiva totas las casas de Barafdon, poblet situat en lo pla, y hont deviam fer nit, me vaig veure obligat á allotjarme en una cuadra en mitj dels caballs. Tot lo dia haviam tingut un fret rigurós ab fort vent de cara, acompanyat de tant en tant de pedra lo que 'ns molestá molt; y a pesar de la intemperie tinguerem de fer una volta á la esquerra y separarnos del camí real, hont los habitants del cantó acabavan d' assessinar á alguns tártars.

 Dia 12.—Haventnos posat en camí á las set del matí cap al O., vaig notar alguna novetat en la marxa dels tártars: unas vegadas detenian lo pas, altras se paravan y conferenciavan entre ells ab una serietat mesclada de terror. Aviat vaig saber la causa de sos temors. Lo baixá que haviam deixat á Barafdon acabava de fer tallar lo cap al mestre de postas de la ciutat hont anavam; de consegüent temian ser mal rebuts, y fins trobarhi alguna cosa pitjor.
 Després de deliberar, resolgueren que dos s' avansessen ab un postilló pera tantejar com anavan las cosas. Jo vaig seguirlos á pas més curt, y vaig manar que 'ls demés se paressen prop d' un pou á trescentas toesas de la ciutat. Llavors altre tártar s' adelantá fins á prop de las portas, y sortintme 'l postilló al encontre, vaig entrar ab ell en Assiom-Karaissar allá á las onze del matí, anant tranquilament á allotjarme á la casa de postas. Lo germá del mestre de postas decapitat se n' havia endut los cavalls refugiantse á las montanyas. Per sort los meus tártars trobaren medi de fer saber al gobernador que jo era un enviat del sultá scherif de la Meca prop del sultá de Constantinopla. Al saber aixó, lo gobernador y sa gent s' apressurá á oferirme sos serveys y á obsequiarme. Feren buscar cavalls, y vaig convéncem de que podria marxar l' endemá.
 La posició de dita ciutat en lo mapa d' Arrowsmith no 's conforma ab ma estima geodésica de la ruta; pero sospench mon judici fins arribar á altre punt geográfich conegut.
 Segons lo mateix mapa la ciutat mira al SO., y 'l célebre