Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/596

Aquesta pàgina ha estat validada.
152
viatjes per áfrica y assia

sino 's determinava á ser més diligent. La por feu en ell lo que no havia fet l' interés, y desde aquell dia comensá á apressar la marxa. Després de dinar tornárem á muntar, y sortirem d' Elguinn á dos quarts de tres. Atravessarem un petit riu, que desaygüa en un llach poch distant cap al N., y de més de mitja lleuga de diámetro. Tinguerem lo temps tan núvol que 'm fou impossible orientarme; solsament vaig calcular que anavam cap al O. A dos quarts de sis estavam en lo poble d' Arkit khan, y passat aquest s' atravessa un riuhet. Ja negra nit passarem prop de varis pobles; per fi á un quart de nou entrarem en Akschier, llogaret situat en la vessant d' una montanya tan abundant en ayguas, que forman un torrent, y á vegadas un petit riu en cada carrer de la població. Ditas ayguas van a parar en un llach distant una lleuga al NE. Akschier tanca ruinas que 'm semblaren restos d' una antiga catedral.
 Los tártars, sempre peresosos, volian quedarse allí tot l' endemá; pero m' hi vaig oposar formalment, y malgrat sa repugnancia quedá resolt que l' dia següent dematinet seguiria lo camí.

 Dia 11.—Al matí se 'm presentaren mos guías ab ayre inquiet; no me costá d' endevinar per son aspecte y senyals que tractavan d' impedir que marxessem aquell dia, fentme participar de sa inquietut verdadera ó fingida per lo temps, que semblava disposat á ploure. Molt millor, los hi vaig dir, quan vaig compendre son intent, aixís anirem més frescos. Vejent inútils sos esforsos pera detenirme, se retiraren tots moixos á preparar los caballs.
 Sortirem poch ans de las set, prenent la direcció del N. á lo llarch de las montanyas: á las deu girarem una mica més al NO., y entrarem en lo poblet d' Aisaklem.
 Dit viatje es deliciós: lo caminant segueix una carretera que s' aixeca algunas toesas sobre 'l pla que s' exten á la dreta y desde hont se descubreix en tota sa extensió, lo llach que te duas lleugas de diámetro: á la esquerra te las montanyas de las quals se precipitan milers de torrentons, y quin cim remata en una segona serra de pichs cuberts de neu. Las valls que hi ha al peu, se veuhen plens de pobles, llogarets y jardins.