Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/586

Aquesta pàgina ha estat validada.
142
viatjes per áfrica y assia

 La moderna Antioquía no ocupa sino una petita part del espay sobre 'l qual estava situada l' antiga ciutat, de la que queda encare lo vast recinte de sas murallas que dona idea de sa passada grandesa. Ditas murallas comprenen un espay de més de mitja lleuga de diámetro, y tancan algunas montanyas ab fortificacions antigas que s' extenen fins al plá. Son de pedra, mitj arruinadas y flanquejadas de torres cuadriláteras á distancias desiguals. L' antiga porta per hont vaig entrar es magnífica; pero amenassa inmediata ruina.
 Ans de passarhi, vaig veure á ma esquerra una montanya qual part inferior, tallada á plom, presenta la forma d' una fatxada d' edifici ab una porta cuadrada en mitj molt ben tallada, y diferentas finestras obertas en la roca ab igual perfecció, lo qual sembla indicar subterranis molt interessants pera un anticuari. Las montanyas compresas en lo recinte dels murs tenen aixís mateix alguns talls perpendiculars de hont surten algunas deus d'aygua.
 Los carrers d' Antioquía son estrets, mes tenen aceras ben empedradas y altas á un y altre costat. Las casas son de pedra seca y presentan un cop de vista trist y monótono; son las primeras que vaig veure cubertas de teulas desde ma sortida de la Meca. Tot indica que aquell país es molt plujós. Los habitants barrejan l' aygua ab neu pera refrescar sas begudas. Lo clima es més fret que 'l d' Alep, hont no neva. Sembla que la seda es la principal producció del país. L' aygua y queviures son bons, y l' únich pa que 's gasta son las cocas árabes. Al arribar vaig veure diferentas donas, casi totas d' una hermosura perfecta.
 Lo gobernador es dependent del baixá d' Alep: sosté un tren magnífich, y segons me semblá durant lo temps de ma permanencia, manté en bon orde 'l país.

 Dia 29.—A mitj dia vaig rebre avís de que 'l barco ja estava preparat. Volia marxar tot seguit, pero vaig tenir de jeure y no vaig sortir fins l' endemá.
 A la nit, després de sopar, se presentá á casa del gobernador un oficial francés vestit de tatar, procedent de Constantinopla y que anava á Persia. Creyent que era jo á qui 's devia dirigir, se 'm queixá d' un tatar, perque no li dava,