Marra es la derrera ciutat de la gobernació de Damasch, que s' exten encare tres lleugas més cap al N.; de manera que pot considerarse dit baixalat com un regne desde 'l desert d' Egipte fins á las portas d' Alep.
Me vaig allotjar en una capella, hont colocaren mon llit al costat del sepulcre d' un santó allí venerat.
Dia 8.—Nos posarem en camí á dos quarts de quatre de la tarde cap al N. y NNE.
Pera anar de Marra á Alep hi ha dos camins; lo principal y més frecuentat l' ocupavan llavors las tropas d' un antich baxá d' Alep; y com mos árabes temian toparse ab ell, prenguerem l' altre camí que está á la dreta, totalment desert.
Al pondres lo sol passarem per uns grupos de casas hont hi ha un khan y un pou, del qual traguerem aygua.
A dos quarts de nou de la nit lo camí girá al NE. y al ENE. A las nou atravessarem un gran aduar, compost de tendas, barracas y algunas casas.
Dia 9 de Setembre.—La nit era fosca; la terra mullada per la rosada era també negra, de manera que res se podia distinguir á deu passas. Caminava jo al devant de la caravana, portant devant la mula que duya 'ls meus papers, y qual guardia á ningú confiava durant la nit. Caminavam en aquest orde, quan allí á dos quarts de tres del matí descubrirem á unas vint passas devant de nosaltres una colla d' homes á cavall. Ja no era temps de tornar enrera ni de parar. Tot seguit vaig cridar: Fora d' aquí. Los beduhins responen ab igual crit; y nosaltres continuem lo camí ab lo sabre desenveynat. Ja estava en mitj dels enemichs la mula carregada ab mos papers; diferents homes armats de la caravana vingueren al costat meu, y un d' ells, trobantse encare á deu ó dotze passas, enjega son fusell á la ventura: la bala me passá xiulant per la orella dreta. Tot lo dit fou obra d' un instant. Vejent los beduhins que no 'ns espantavam, tingueren per convenient retirarse. Haventnos saludat continuaren son camí respectant nostras forsas, puig ells no passavan de vint genets solsament armats de llansas.
Seguint la ruta cap al ENE., á dos quarts de cinch del
