Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/568

124

viatjes per áfrica y assia

 Pera 'ls estudis superiors hi ha destinadas cinch escolas; pero dits estudis se reduheixen allí, com en lo restant de la Turquía, á la ciencia de la relligió, la qual es á un temps curs de llegislacíó ó de jurisprudencia.
 Hi ha també llissons diarias y explicacions públicas sobre las mateixas ciencias en la gran mesquita y en altras. Al efecte se destinan vint doctors de la lley, respectables per sas cualitats y sabiduría, y en aquest número se 'n contarán dos ó tres realment sabis en son ram.
 Lo poble baix disfruta d' honesta mitjanía; se veuhen pochs pobres, y casi cap mendicant. Si 's veuhen pochs cegos, en cambi, y com per una especie de compensació, abundan bastant los santons, y altres que 's fan passar per bojos ó beneyts á fi d' atraures la veneració pública.
 En los casaments, circumcisions y enterros, lo poble gasta poch aparato; los richs no 'n fan gota. Los cristians solen celebrar sas bodas ab més aparato que 'ls mussulmans.
 Durant las nits del Ramadan s' iluminan las mesquitas y 'ls carrers; lo poble va y ve, pero tranquil y sens moure fressa. A excepció d' aquesta solemnitat, crech que no tenen los habitants de Damasch cap festa pública d' importancia.
 Ab tot y 'ls avensos de la civilisació en aquella ciutat, y de que la subsistencia de la major part dels habitants depen de la fabricació y comers de la seda, de que vesteixen casi tots, no falta ab tot un partit numerós que desitja la arribada dels wehhabis. Y no es que ignorin que dits sectaris prohibeixen l' ús de la seda, tabaco, etc., lo qual tenen per pecat, y segons sos principis relligiosos oposan obstácles insuperables á las manufacturas y comers.
 Lo gobern de la ciutat de Damasch y d' una vasta extensió de país al S. fins á Halil ó Hebron més enllá de Jerusalem, y al N. fins als voltants d' Alep, está á mans d' un baixá del Gran-Senyor. Aquest personatje gosa en la Cort de la més alta consideració, y es mirat com un dels primers dignataris del imperi otomá, tant per la extensió de son gobern, com per lo noble cárrech de conduhir tots los anys la gran caravana á la Meca, baix lo titol de Emir el Hadj, ó prímpcep de la pelegrinació.
 Se calcula en cinch milions de franchs las rendas fixas del