comú duas ó tres vegadas cada mes, y emplean dotze dias en lo viatje, mentres que 'l correu ho fa en tres. Se contan á més altras petitas caravanas que cada dia entran y surten pera Berut, Trípoli de Siria, Acre y altres punts.
Ab tot y la gran abundancia de queviures sempre están á preus molt alts. Prové aixó de la acumulació de numerari, produhida per la gran activitat del comers que regna en la ciutat. Heus aquí lo preu dels comestibles en 1807.
| L' artal de carn | 72 paras. |
| La oka de pa superior | 12 |
| — d'inferior | 8 |
| L' artal d'oli | 100 |
| Una gallina | 50 |
| Un pollastre | 25 |
| L' artal de mantega, de 4 á 5 piastras. |
Los pesos y mesuras son los mateixos que en tota Turquía. L' artal conté 600 dragmas, la oka 400, y la unsa 50.
Las monedas son també iguals á las de Turquía. Lo duro d' Espanya ó 'l thaler d' Alemania val 180 paras; pero la moneda de Constantinopla te allí guany, puig la piastra turca val 45 paras, y las demés especies segueixen en proporció. Lo cequí de Venecia val 410 paras.
S' hi troban bous grossíssims, mes no 'ls fan servir per los travalls d' agricultura, puig travallan ab búfalos.
Las principals cullitas del país son blat, ordi, cánem, rahims, lo meschmesch, una mena de pressechs que fan assecar, festuchs y demés fruytas. La poca seda que s' obté es de bona calitat; la que falta pera 'l consum de las fábricas se treu dels paissos vehins, com aixís mateix tot lo cotó, puig á Damasch no se 'n conresa. La cullita de mel es abundant; mes los naturals no saben travallar la cera, y sols ne fan candelas grogas bastant dolentas. Lo sucre ve d' Egipte y d' Europa, y l' arrós tot del Egipte.
Es tan constant la fertilitat del terreno, que no 's recordan los habitants d' haver conegut un any de mala cullita.
Los pagesos y gent de poble viuhen generalment ab comoditat, ab tot y estar delmats per los impostos del gobern,
