Per l' estat precedent se veu que son naturals d' Espanya, casi las duas terceras parts dels frares de la terra santa.
Hi ha á Seida un convent pera frares francesos; mes durant ma estada no n' hi havia cap.
Existeixen ademés á llevant altras quatre casas relligiosas, separadas del cos de la terra santa, á saber:
| La de Constantinopla de | 4 frares espanyols. |
| La del Caire de | 8 id. italians. |
| La d' Alexandría de | 2 id. |
| La de Rosetta | 1 id. |
| _______ | |
| Total. | 15, dels quals 4 son espanyols |
Al prior dels frares de la terra santa se li sol donar lo tractament de reverendissim; y sos títuls son los de nunci apostólich, custodi de la terra santa y guardiá de la montanya de Sion y del santíssim sepulcre. Confereix ordres sagradas, y gosa dels drets y honors episcopals, sens ser bisbe. Sempre es italiá, y 's cambia cada any. Desempenyava al serhi jo aquella dignitat un napolitá nomenat Bonaventura de Nola.
Després del prior ve 'l vicari, que ha de ser sempre francés. Hi ha á més un consell nomenat lo discretori, compost de cuatre membres; á saber: un francés, un espanyol, un alemany y un italiá.
Los fondos que venen d' Espanya los administra lo procurador general, lo qual té á sas ordres un vice-procurador; un y altre han de ser espanyols. Los fondos procedents d' altres paíssos son administrats per lo discretori.
Segons la constitució, la meytat del gasto dels convents é iglesias de la terra santa deu pagarse sobre 'ls fondos d' Espanya, y l' altra meytat sobre 'ls d' altras nacions. Més com en aquella época los demés pobles d' Europa res suministravan, los fondos d' Espanya feyan cara á tot, y havian adelantat á las altras caixas més d' un milió de duros. Per desgracia feya tres anys que la Espanya no enviava diners, y 'l pobre procurador general no sabia que ferse, tenint á més de sufrir las vexacions é insults dels turchs.
