cim fins al fons de la vall. La tradició conta que aquell lloch es hont los juheus de Nazaret conduhiren á Jesucrist pera estimbarlo, mes se 'ls hi feu invisible. En dit avench, una mica més avall del cim hi ha un altar obert en la roca, ahont van los frares a dir missa de tant en tant. Una vegada al any hi va tota la comunitat, ab los habitants, pera assistir á una missa solemne. A aquest objecte s' ha practicat un viarany en mitj d' un precipici.
La vall d' Estrelon es gran y poblada de llogarets. En ella se doná la célebre batalla de Nazaret.
Noticias frescas de Jerusalem anunciavan que l' antich muftí retirat al sepulcre de David, havia reunit als beduins, y entrat en la ciutat; afegian que havia bloquejat la ciutadela, hont se refugiaren lo nou muftí y 'l gobernador, y que habia atacat al mateix temps lo convent de Sant Salvador ó de la terra santa, pera venjarse dels frares y exigírloshi contribució.
Per noticias molt exactes, puch donar las apuntacions següents sobre 'ls frares católichs romans de la terra santa. Son número en los convents respectius per aquella época era:
A Jerusalem, | 40 á Sant Salvador, d'ells 25 espanyols. | |
A Ramlé ó Rama, | 3, tots espanyols. | |
A Betlem, | 10, 7 espanyols. | |
A Jaffa, | 4, tots espanyols. | |
A Acre, | 4, y un espanyol. | |
A Nazaret, | 13, y 9 d' ells espanyols. | |
A Damasch, | 9, tots espanyols. | |
A Alep, | 9, tots italians. | |
A Trípoli, Ariza y Latakia, | 3, italians. | |
A Larnaca de Xipre, | 5, italians. | |
A Nicosia id., | 3, espanyols. | |
________ | ||
Total | 124 frares, y d'ells 79 espanyols. |