Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/546

Aquesta pàgina ha estat revisada.
102
viatjes per áfrica y assia

cim fins al fons de la vall. La tradició conta que aquell lloch es hont los juheus de Nazaret conduhiren á Jesucrist pera estimbarlo, mes se 'ls hi feu invisible. En dit avench, una mica més avall del cim hi ha un altar obert en la roca, ahont van los frares a dir missa de tant en tant. Una vegada al any hi va tota la comunitat, ab los habitants, pera assistir á una missa solemne. A aquest objecte s' ha practicat un viarany en mitj d' un precipici.
 La vall d' Estrelon es gran y poblada de llogarets. En ella se doná la célebre batalla de Nazaret.
 Noticias frescas de Jerusalem anunciavan que l' antich muftí retirat al sepulcre de David, havia reunit als beduins, y entrat en la ciutat; afegian que havia bloquejat la ciutadela, hont se refugiaren lo nou muftí y 'l gobernador, y que habia atacat al mateix temps lo convent de Sant Salvador ó de la terra santa, pera venjarse dels frares y exigírloshi contribució.
 Per noticias molt exactes, puch donar las apuntacions següents sobre 'ls frares católichs romans de la terra santa. Son número en los convents respectius per aquella época era:

A Jerusalem,

40 á Sant Salvador, d'ells 25 espanyols.
11 en lo Sant Sepulcre, 8 espanyols.
10 á Sant Joan, tots espanyols.

A Ramlé ó Rama, 3, tots espanyols.
A Betlem, 10, 7 espanyols.
A Jaffa, 4, tots espanyols.
A Acre, 4, y un espanyol.
A Nazaret, 13, y 9 d' ells espanyols.
A Damasch, 9, tots espanyols.
A Alep, 9, tots italians.
A Trípoli, Ariza y Latakia, 3, italians.
A Larnaca de Xipre, 5, italians.
A Nicosia id., 3, espanyols.
________
 Total 124 frares, y d'ells 79 espanyols.