Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/528

84

viatjes per áfrica y assia

de la qual ja he fet menció. Me vaig dirigir després sobre Betlem, arrivant á dos quarts d' onze del matí. Vaig descansar un moment, y vaig passar després en direcció al convent dels cristians, hont se venera lo lloch del naixement de Crist.
 Dit convent per sa construcció y fermas murallas se sembla bastant á una fortalesa: la única porta que li serveix de entrada es tan baixa, que cal entrarhi ajupit pera poder passar. Lo monastir conté una vintena de frares. Los europeus son católichs romans; los demés grechs y armenis. Casi tots los habitants de Betlem professan la relligió cristiana. M' olvidaba dir que la ciutat, situada sobre una montanya cuberta d' oliveras, contindrá unas cinchcentas familias.
 Los habitants solen desconfiar dels mussulmans; així es que vejentnos arrivar ab armas y caballs concebiren sospitas, y alguns se posaren á córrer cap á la porta del convent que estaba tancada; pero assegurats pels bons modos nostres, trucaren ells mateixos á la porta, y després de varias conferencias en alta veu y en secret ab los de dintre, obriren per fí.
 Introduhit en un petit vestíbul fosch vaig trobar reunits diferents homes molt ben formats y armats, ab apariencia de guardia.
 S' han dat ja tantas descripcions dels llochs sants dels cristians, que havia pensat no dirne paraula: daré no obstant una idea suficient, pera 'ls que no n' hajan llegit res.
 Desde 'l vestíbul vaig entrar en un hermós saló, qual sostre sostenen cuaranta columnas de márbre de quinze peus de canya, ab bases y capitells d' órdre corinti: la proporció de la canya me semblá pertanyer al órdre dórich. En dit saló hi ha tres portas: una á la esquerra comunica á l' habitació dels frares romans; altra á la dreta conduheix á la dels armenis, y altra enfront á la dels grechs.
 Després d' esperar un poch en aquell lloch, un frare grech obrí la porta de sa habitació. Vaig passar á altra sala, en qual extremitat, sobre la esquerra, hi ha una escala que porta á una especie de gruta, sagrat lloch del naixement de Crist.
 Allí vaig veure sobre la dreta un nitxo casi semiesférich practicat en la paret. Lo monjo conductor m' assegurá que aquell era 'l lloch hont Crist vegé la llum primera. A la