una mesquita paralela é igual en longitut al Aksa; més com sols consta d' una nau ó volta molt baixa, s' assembla molt a un llarch magatzém. Es lloch d' oració pera 'ls indivíduos del rito Maleki. Encar que 'l rito Hhaneffi té per lloch de sa oració lo Sahhara, lo rito Schaffi l' Aksa y 'ls dos restants los seus respectius ja mencionats, la major part dels indivíduos de tots ritos fan sas oracions en l' Aksa, y també 's predica y fa l' oració del divendres en lo mateix lloch.
En l' espay que hi ha entre 'l costat occidental del pati, lo Sahhara y l' Aksa, se veuhen varias plataformas cuadradas de tres ó cuatre peus d' elevació sobre lo plano del pati, ben enrajoladas de márbre que serveixen d' oratoris; cada una té un nitxo pera l' imam que dirigeixi l' oració.
Al costat del ángul SO. de la gran plataforma del Sahhara hi ha una capella cuadrada, quin nom es Cobba Mussa ó de Moisés.
Entre ditas plataformas y en altres diferents punts del gran pati del temple se veuhen cisternas, quins brocals están més ó menos adornats de márbres, columnas y cúpulas. Se conserva en ellas l' ayga de pluja, y 'ls aygaders de la ciutat van allí á treuren pera 'l servey del públich.
S' assegura que l' Aksa se troba enterament minat, habenthi á poca distancia de la porta principal una escala espayosa que conduheix als soterranis.
Té lo temple cuatre torres ó minarets: un sobre l' ángul SO. del pati principal, altre en mitj del costat occidental, altre sobre l' ángul NE. del mateix pati.
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/522
Aquesta pàgina ha estat validada.
78
viatjes per áfrica y assia