Haventse mogut á mitj dia un ventet fresch, tornárem á caminar cap al NNO. A las tres girarem al NO. entre montanyas poch altas. Eran las sis de la tarde quan arribarem al Wadi Firan ó vall de Faran, hont ferem nit com en altre temps los fills de Jacob.
La vall de Faran es desigual y calissa en sa generalitat, y tancada entre montanyas baixas. Entre las rocas vaig advertir diferentas bonicas betas argilosas ab codols antichs y moderns. Abunda allí 'l género silíceo, y s' hi troban moltas pedras fogueras. Casi no hi ha vejetació excepte alguns pinatells.
Vaig ser testimoni en aquell lloch d' una escena desagradable. Se trobavan sense aygua uns cuaranta pobres pelegrins, mendicants de peu. Atormentats per la set, ploravan llensant crits esgarrifosos, mes ningú 'ls socorria, perque 'ns trobavam en un desert, hont cadascú guardava la seva aygua com un tresor. Un pelegrí de caball, que també havia acabat la seva aygua, ne comprá una mica á un árabe per cinch franchs. Jo vaig donar beure á alguns pelegrins: mes ¿com apagar la set de tants desgraciats?... Per fi vaig tancarme d' ulls, pera no ser junt ab ma gent, víctima de nostra compassió.
Vaig continuar la marxa cap al O. á las nou de la nit, á través de la vall, qual pendent me conduhí després d' una hora de caminar á la vora de la mar; desde hont girant més al NO. y NNO., seguint la costa, pararem á las onze pera reposar.
Dia 20.—A dos quarts de cinch del matí, ja caminava cap al NO. la caravana, seguint la vora de la mar. Vaig manar apretar lo pas pera arribar més aviat á una font per provehir d' aygua.
Vaig entrar poch ans de mitj dia en lo port d' Almarhha, á duas millas al E. del cap del mateix nom, hont vaig fer alto; mentres part de ma gent se destacá ab tots los camells pera anar á buscar aygua en las montanyas á duas lleugas de distancia cap al E.
Lo pas del sol me doná per latitut 29º 1' 41" N., resultat d' una bona observació. Tal es, donchs, la latitut del cap,
