de la desena part del aygua que entrava. Corriam perill inminent de morir, quan poguerem fondejar entre algunas rocas á flor d' aygua, hont esperarem fins á las duas de la tarde. Calmant un poch la violencia de la borrasca, tornarem á navegar cap al NO., entre milers d' esculls y banchs, y anarem á fondejar á las cinch de la tarde en una rada de la costa d' Arabia, hont hi ha un excelent surgider.
Dia 12.—Tot just comensá á apuntar lo dia s' aixecá una furiosa tempestat. La violencia calmá després alguna mica; mes haventse sostingut lo mal temps fins á mitja tarde, 'ns obligá á passar lo dia en dita rada qual nom es Ben Hhaddem.
Lo mateix dia fou quan vaig veure realment la costa d' Africa, la qual presenta per aquell costat altas montanyas.
Tots los daos, tant los que 'ns havian pres la delantera, com los que quedaren enrera, arrivaren successivament á reunirse á la flota.
Dia 13.—Comensava á serme ja en extrem enutjós lo viatje. Lo 13 moriren quatre homes en un dao del scherif; altre en mon barco, á més de tres que estavan malalts de cuydado, y no volian pendre cap remey, per consecuencia de son sistema de fatalisme, de que acabava de ser víctima son company. Al mateix temps tenia jo de cuydar alguns malalts y dos ferits, á saber: mon capitá, que havia rebut una forta contusió en la cama, y 'l d' altre dao, ferit greument en la planta del peu. Un y altre ferit s' anavan curant. Ab tot aixó mon botiquí s' acabá.
En aquell dia nos atrapá altre barco que quedá enderrera; altre havia topat contra un escull, obríntseli un gran forat. Al arrivar á la cala venia ja mitj ple d' aygua; tot seguit fou descarregat pera arreglarlo.
Lo temps se mantingué fort ab un vent de NO. Hi havia en la flota molts malalts; los queviures s' acabavan, y la terra vehina no era sino un horrorós desert. Mon capitá tragué dels altres barcos quatre mariners pera reemplassar al mort y als malalts.
