Dia 6.—Lo convoy se feu á la mar á un quart de cinch del matí en direcció del ONO.; mes las calmas y vents contraris no 'ns permetian fer molt camí. A mitj dia anclarem en lo port de Zuida, sobre la costa d' Arabia.
Passarem prop d' algunas illas montanyosas. La part de la costa hont darem fons forma una gran badía. Las montanyas arriban fins á l' aygua; mes en lloch de ser com las altras, altas y punxagudas, son d' y una alsaria mitja, rodonas y cubertas de terra vejetal.
Del pas del sol resultá per latitut 26º 36' 34" N. Dita observació es bastant bona.
Dia 7.—Eran las duas del matí quan aixecarem áncora; mes després d' una calma que durá fins á las sis, moventse lo vent contrari com los altres dias, tinguerem que correr bordadas fins á la una, en que darem fons prop de las illas Naamàn.
Dia 8.—Se continuá la ruta á la mateixa hora poch més ó menos que 'ls dias precedents, ab calmas y vents contraris. A las nou maná nostre capitá tirar l' áncora al costat d' una de las illas Naaman, pera reclamar dels habitants una llanxa que li havian robat en son viatje anterior. Després d' una hora de disputar, lo pagaren ab bonas paraulas, y continuarem lo viatje. A las duas de la tarde anclarem algunas millas més avall en paratje obert é incómodo á causa de las sumsadas de la embarcació.
Lo terrer de las illas Naaman ó dels Avestrussos sembla argilós y calís, interpolat ab turons; y ofereix molt bons surgiders. Los habitants viuhen en tendas; mes la vegetació es débil y l' aygua escassa.
Dia 9.—Ja estavam en mar á las quatre del matí, ab temps calmós, al qual succehí un vent contrari y violent. La mar se mantingué grossa fins á las set: llavors lo vent se dividí en diferents fils ó ratxas paralelas; de manera que nostra flota, formada en renglera, presentava l' espectácle més singular: un dao corrent á tota vela, y altre en calma absoluta, y aixís alternativament sobre tota la línea, hont la distancia d' un
