Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/460

16

viatjes per áfrica y assia

tós, sobre tot quan se va de nit; á cada instant un se sent ferit en la cara, mans y camas.
A la matinada llampega al E. durant una hora: lo fenómeno excitá l' entussiasme de ma gent que l' atribuhian al sant profeta.
Passarem á mitja nit per un poble nomenat Hamara; mes essent completament fosca, sols vaig distingir alguns fochs.
Lo camí comensava á girar més al N., y 'ns conduhí, per una estreta vall de poca pendent prop d' altre poblet, fins que á las cinch del matí arribarem á Djideida, abatuts y mitj morts. Me baixaren del dromedari, y m' estengueren sobre 'l matalás en mitj de la plassa.
M' havian promés los árabes arrivar á mitja nit a Djideida, hont haviam de fer alto. Estava en consecuencia preparat á la observació del satélit, á pesar del fatal estat de ma salut; mes los arbres espinosos del camí, y crech que també la fatiga de mos companys de viatje, sense comparació més forts y robustos que jo, havia retardat nostra marxa, y haviam arribat algunas horas més tart. Me vaig consolar d' aquest contratemps ab un altre, que tampoch m' hauria permés dedicarme ab fruyt á ma observació astronómica, encare que haguessem arribat á temps; perque Júpiter sortí ab la lluna, y un y altra permaneixeren cuberts de núvols fins á punta de dia.
Es realment notable la exactitut dels conductors de dromedaris; á cada hora canónica, feyan parar la caravana, y cridavan: I ua salàh, I ua salàh; anemsen á pregar, anemsen á pregar. Llavors tots baixavan, se donavan l' ablució ab sorra, y després de fer plegats la oració tornavan á muntar pera continuar lo camí.
Una nit que anava jo devant de la caravana, vaig sentir un soroll derrera meu; vaig girar lo cap, y vaig veure á un dels conductors de dromedaris amenassar ab un gruixut bastó á mon hhazindar ó majordom, volentlo obligar á retrocedir. Tot seguit hi vaig ser pera veure que era. L' árabe, portat de sant zel, no parava de dir: ¡Ah, Sidi Ali Bey! ¡aquest home es un gran criminal! — ¿Qué ha fet? — ¡Es un horrible criminal! — ¿Més que ha fet? insistía jo. — No passará endavant, no anirá á Medina, no ho permeteré. Mon criat estava atónit. Digam, donchs, vaig repetir al árabe, ¿qué ha fet? —