Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/44

Aquesta pàgina ha estat validada.
40
viatjes per áfrica y assia

reglar sa marxa ab lo sol, no tenia sinó una especie de cuadrant dolent, no podia saber l' hora sinó per aproximació, y ab alguns minuts de diferencia. Per aquesta rahó durant ma residencia en Tánger vaig donar l' hora pera 'ls rellotjes; per consegüent lo moment de l' oració y la crida desde 'ls minarets depenian enterament del meu rellotje.
 La mesquita s' anomena en árabe El-jamaa, ó lloch de l' assamblea. En lo fons d' ella 's veu un nitxo casi en direcció de la línea que mira á la Meca, en la qual se posa l' imam ó la persona que dirigeix l' oració pública; á la esquerra hi ha una especie de tribuna, que 's reduheix á una escala de fusta, sobre la qual puja l' imam tots los divendres avans de l' oració de mitjdia pera predicar al poble. En la gran mesquita hi ha un armari tancat ab clau, que conté alcorans y altres llibres de religió: també hi ha duas tronas de fusta, en las quals s' assentan alguna vegada los fakihs pera fer sa lectura al poble. En lo alt de molts archs hi ha suspesas una aranya y algunas llantias de vidre vert y ordinari, colocadas sense ordre ni simetría. A terra casi tot está cubert d' estoras. En un pati, darrera de la mesquita, hi ha un pou d' ahont se treu aygua de bastant mala calitat, y sols s' emplea pera fer las ablucions.
 Me reservo parlar de la religió ó culte, pera quan tracti de la ciutat de Fez.
 La música de Tánger te poch pera agradar ni als que tenen los oidos menos delicats. Figuréuse dos músichs dolents ab duas dolsainas més dolentas encare, que volent tocar al unísono ab instruments que no acordan pren cadascú un moviment diferent. No tenen ayres determinats perque jamay los escriuhen en música y sols los aprenen de memoria. Passa sovint que un dels músichs arrastra al altre segons son capritxo, y 'l segon se veu forsat á seguir com pot son apressurat moviment. Aquest produheix un efecte exactament semblant al d' una órga dolenta quan l' afinan. Ab tot y tan espantosa melodía, la forsa de la costúm es tal que vaig arribar á acostumarme á semblant algarabía; encara més: vaig fer tan grans progressos en aquesta música, que vaig arribar á posar en clar alguns dels ayres que están allí més en boga, y que vaig apuntar en carácters de música europea. Dits ayres, als