Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/438

Aquesta pàgina ha estat validada.
222
viatjes per áfrica y assia

 No tardá Saaud en anar á atacar á Djedda, enviant al mateix temps un cos de tropas pera sorpendre á Medina. Aquestas expedicions contra ciutats fortificadas se malograren del tot, y Saaud se vejé obligat á retirarse á Draaïya ab las reliquias de son exércit considerablement disminuhit, ja per la deserció de diferentas tribus, ja per la pesta y 'ls combats. Deixá no obstant á la Meca una petita guarnició, á fi de mantenir en lo país la idea de la soberanía de son pare sobre la ciutat santa; mes no pogué sostenirse dita guarnició al tornar lo sultá scherif Ghaleb.
 Algun temps després, en Novembre de 1803, Abdelaaziz fou assessinat per un home que s' havia posat á son servey pera donar lo cop ab major seguretat, y que per molt temps tingué 'l valor y serenitat de meditar y madurar son plan.
 Pujá al trono son fill Saaud, y posá particular cuydado en extendre y consolidar son domini per las costas del golf Pérsich. Lográ ademés posar baix sa dependencia al imam de Mascate, y apoderarse de Medina en 1804. La gran caravana de Damasch no pogué obtenir lo pas en 1805, sino á costa de grans sacrificis; y Saaud feu dir al baixá Emir l' Hagi ó prímpcep dels pelegrins, que no volia que la caravana portés escolta turca, ni duyés la rica catifa que 'l gran senyor enviava cada any pera cubrir lo sepulcre del profeta; cosa que miran los wehhabis com pecat grave. Exigí per fí, que pera fer lo viatje 's compongués únicament la caravana de verdaders pelegrins, sense tropas, armas, pendons, ni altres trofeus ú ornaments, sense música ni donas.
 A pesar de la declaració de Saaud, lo següent any (1806), la caravana de Damasch s' empenyá en fer la pelegrinació del modo acostumat, sense conformarse extrictament ab las ordes del vencedor; mes tot just arribá á las portas de Medina, se vejé obligada á retirarse en desordre, perseguida per los wehhabis que ocupavan la ciutat y 'ls seus voltants. Per fi los aconteixements referits en lo capítol anterior passaren á ma vista, y d' allí resultá que Saaud es avuy amo absolut de las Arabias, menos de Mokha y algunas altras ciutats muradas en lo Yemen ó Arabia felís, y exten sa dominació al desert que hi ha entre Damasch, Bagdad y Bassora.
 En aquella vasta superficie fora de la vora del mar hi ha