Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/434

218

viatjes per áfrica y assia

tomba una capella, hont acudeixen tots á invocar sa protecció prop de Deu, de quin es considerat com amich. Si la reputació del nou sant se fa de moda, la devoció creix, la capella s' engrandeix y no triga en transformarse en un temple, que te sos administradors y empleats, escullits d' ordinari entre 'ls individuos de sa familia; y per tal medi los parents del sant adquireixen una situació més ó menys opulenta. Mes per una extranyesa inexplicable, passa sovint que 'l poble concedeix los honors de la santedat á un boig ó á un beneyt, á qui mira com favorescut de Deu, perque Deu li negá 'l sentit comú. També se sol veure honrar lo sepulcre d' un sultá, y fins de cualsevol pillet que 'l poble proclami sant, sense saber ell mateix per que.
Ja 'ls mussulmans instruhits despreciavan secretament tals supersticions, encar que aparentavan respectarlas als ulls del poble. Mes Abdulwehhab declará altament que aquella classe de cult donat als sants es pecat gravíssim als ulls de la divinitat, puig es dividir los honors que sols á Deu son deguts. Per lo tant sos partidaris han destruhit los sepulcres, capellas y temples fabricats en honor d' aquells.
En virtut d' aquest principi, Abdulwehhab ha prohibit com pecat molt grave, tot acte de veneració ó devoció envers la persona del profeta. No es aixó dir que refugeixi reconeixer sa missió; sino que preten que fou un home com los altres, de qui 's valgué Deu pera comunicar als mortals sa paraula divina; y que després de sa missió torná á entrar en la classe ordinaria de las criaturas humanas. Per la mateixa rahó prohibí á sos sectaris anar á visitar lo sepulcre del profeta á Medina; y per aixó, quan parlan d' ell, en compte d' usar la fórmula adoptada pels altres mussulmans: Nostre senyor Muhhammed ó Nostre senyor lo profeta de Deu, diuhen senzillament Muhhammed.
Tenen los cristians per lo general ideas falsas ó confosas respecte dels wehhabis. S' imaginan que no son mussulmans, denominació baix la qual designan exclusivament als turchs, confonent sovint los noms mussulmá y osmanli. Escribint pera tota classe de lectors, dech fer observar que osmanli, es á dir, successor d' Osman, es l' epíteto adoptat per los turchs en memoria del sultá d' aquest nom, que fou l' orígen prin-