Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/433

217

ali-bey el abbassí

profeta ó no eran més que sobrecárrega arbitraria, necessitavan de reforma, com atentatorias contra la puresa del text revelat. Va pendre en consecuencia la resolució de restituhir lo cult a sa senzillés primitiva, purgantlo de las doctrinas particulars dels doctors, y reduhintlo al text literal del Kur-ann ó Coran.
Medina y la Meca, massa interessadas en sostenir los antichs ritos, com aixís mateix los usos y preocupacions populars que 'ls enriquian, no eran á propósit pera l' éxit de las innovacions proposadas per lo reformador. Prengué 'l partit de dirigir sos passos cap á llevant, á fi d' insinuarse entre las tribus dels árabes beduhins, los quals més indiferents al cult, y molt poch ilustrats pera sostenir ó defensar sos ritos particulars, no estant per altra part interessats en sostenirne cap, li davan més facilitat pera propagar y fer abrassar son sistema sense correr cap perill.
En efecte Abdulwehhab lográ un prosélit en la persona de Ibn-Saaud, prímpcep ó gran xech dels árabes, establert á Draaïya, ciutat distant disset jornadas al E. de Medina en lo desert. Desde llavors (1747) data la reforma d' Abdulwehhab.
Diguerem que la tal reforma seguia estrictament lo text del Coran; que rebutjava totas las adicions dels expositors, imams y doctors de la lley. Per consegüent lo reformador suprimí la diferencia dels quatre ritos ortodoxos, nomenats Schaffi, Maleki, Hanbeli y Haneffi. Ab tot he vist alguns wehhabis seguir encare un ú altre d' aquestos ritos particulars, los quals no creyan anulats.
Tot bon mussulmá creu que després de la mort y enterro del profeta la seva ánima y cos se reuniren, y que feu sa ascensió al paradís en cos y ánima, montat en la cabalcadura del ángel Gabriel, nomenada lo Borak, y qual cap y pit son de dona hermosa. Veritat es que aixó no es article de fé; mes lo mussulmá que no ho cregués seria mirat com impío, y tractat com á tal. Abdulwehhab proclamá ser absolutament fals, y que las mortals despullas del profeta havian quedat en lo sepulcre com los dels demés homes.
Entre los mussulmans, l' home que ha lograt reputació de virtuós ó sant, es depositat després de sa mort en un sepulcre particular més ó menos adornat. Aixecan al voltant de sa