dels núvols, perque l' inferior, modificat continuament per las montanyas que rodejan la ciutat, enganya al observador. Per aquesta rahó quan no hi havia núvols, vapors ó fum á certa altura pera indicarme la corrent del vent superior, no posava cap nota en mas taulas d' observacions meteorológicas.
Tot lo temps de ma estada á la Meca, lo cel estigué alternativament núvol y seré com en los paissos temperats; mes no vaig advertir cambis repentins de temperatura y humitat, com havia experimentat á Djedda.
Lo clima sembla sá; puig no 's veuhen gayres malalts, ni malaltías crónicas; mes tampoch se troban vells d' edat molt avansada. No hi ha cegos, ni las oftalmías son tan comuns en Egipte. De lo dit es fácil formar una idea del excés de calor durant l' estiu; puig en lo mes de Janer, ab las finestras obertas y de nit, ab prou feynas se pot sufrir un llensol demunt, y en lo mateix temps la mantega 's manté sempre líquida com l' aygua. ¿Qué succehirá en los mesos de Juliol y Agost? Situada la ciutat dos graus dins de la zona tórrida, te 'l sol casi perpendicular, ó quan més dos graus distant de son zenit, dos mesos y mitj, es á dir, desde mitjos de Maig fins á fi de Juliol. Si á aixó s' hi afegeix sa posició en lo fons d' una vall arenosa, rodejada per tot arreu de montanyas de roca pelada, sense cap torrent, riu, ni altre deu d' aygua viva, sens arbres, plantas, ni altra especie de vejetació, podrá formarse una idea dels calors que allí regnan al estiu. Sens dubte lo Totpoderós s' ha dignat colocar allí son temple pera consol dels habitants, que sense aixó haurian desaparescut del tot de la terra.
No hi ha á la Meca, com en altres paissos, metjes propiament dits. Vaig veuren dos que tenian l' atreviment de dirsho, y un dels quals deuria comensar per curarse ell mateix: dits empírichs empleavan sempre en sas curas oracions y prácticas supersticiosas.
En consecuencia tampoch hi ha apotecaris, ni venedors de drogas y medicaments. Quan un habitant cau malalt son barber li fa una sangría, y li dona á beure molta aygua de ginebró; y també la miraculosa aygua del Zemzem en beguda y banys; se 'ls fa pendre molta canyella, clavells y altras aromas, y 'l malalt cura ó no segons la voluntat de Deu.
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/419
Aquesta pàgina ha estat validada.
203
ali-bey el abbassí