Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/411

195

ali-bey el abbassí

altres medis de subsistencia durant l' any, que lo que poden recullir en la época de la pelegrinació. Llavors la ciutat cobra una apariencia de vida, s' anima 'l comers, y la meytat dels habitants se converteixen en dispesers, comerciants, traginers, criats, etc., mentres l' altra meytat, del tot dedicada al servey del temple, viu de las almoynas y regalos dels pelegrins. Tals son los medis de subsistencia dels mequesos; ¡existencia deplorable, que deixa impresas en sas caras las senyals de la gran miseria que 'ls rodeja!
L' árabe, per sa naturalesa, es generalment flach; mes los mequesos, y sobre tot los empleats y servents del temple son verdaderas calaveras ambulants vestits d' un pergamí agafat als ossos. Confesso que vaig quedar parat al véurels per primera vegada. Tal volta se prenga per exageració lo que dich, mes asseguro que son veritables mas expressions, y puch afirmar que es impossible, sense la ajuda dels ulls, formarse la idea de una reunió d' homes tan flachs y descarnats com los empleats de tota classe y 'ls servents del temple á escepció del gefe del Zemzem, l' únich que está una mica gras, y dos ó tres eunuchs negres no tan flachs com los altres. Sembla impossible que 'ls tals esquelets ó mes ben dit sombras, pugan tenirse drets tant temps com ho están. Figúris lo lector uns grans ulls enfonzats, nas punxagut, galtas begudas fins al os, camas y brassos prims á no poguer més; las costellas, venas, nirvis, en una paraula, totas las parts secas sortints de tal manera, que se 'ls podria pendre per verdaders models de anatomía ú osteología. Tan espantosa es la vista d' aquells desgraciats, que 'ls ulls ab dificultat poden acostumarse á tan trist espectacle. ¿Pero 'ls goigs que 'ls esperan en lo paradís no son preferibles á tots los bens de la terra? Y ab tot y aquesta esperansa es impossible trobar, fins ajudantse ab la imaginació, gent mes trista y melangiosa que la de la Meca. Mentres hi vaig ser no vaig sentir cap instrument de música ni la veu de un sol home. Alguna vegada, molt pocas, vaig sentir los cants de una dona y 'm vaig afanyar en notarlos. Sempre tristos, los irrita la més petita contrarietat. Los pochs esclaus que hi ha son los més desgraciats dels esclaus mussulmans pels mals tractaments que se 'ls hi donan. He sentit desde casa com un habitant donava una pallissa al seu esclau