Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/378

Aquesta pàgina ha estat validada.
162
viatjes per áfrica y assia

 Lo poble de Mina, dit també Mona, no te sinó un carrer; mes tan llarch que vaig emplear més de vint minuts en atravessarlo. S' hi veuhen moltas casas bonicas, la major part arruinadas y sense sostre. Hi ha aixís mateix espays tancats ab paret de pedra seca, y de cinch peus de alsada, que 's llogan als pelegrins durant los dias de pascua.
 A dos quarts de quatre vaig fer sentar lo camp á la sortida de Mina, per la part de llevant, en un petit plá, hont hi ha una mesquita rodejada de muralla, com una fortificació.
 Tot lo país que acabava de recorrer es una estreta vall entre duas montanyas de rocas graníticas peladas del tot; lo camí molt plá y sobre llit de sorra, estava cobert de camells, de gent de á peu y á caball, y de gran nombre de schevrias.
 Un destacament de wehhabis, montats en dromedaris, que vaig trobar al peu del Djebel Nor, vingué á acampar devant de la porta de la mesquita. Lo seguiren ben prompte altres cossos de la mateixa nació, igualment montats en camells, y en poch temps se vejé inundada la plana. Després de posta de sol arribá 'l sultá dels wehhabis, Saaud, quals tendas estavan preparadas al peu d' una montanya, á poca distancia de las mevas.
 Una caravana de Trípoli á Berbería, altra del Yemen, munió de pelegrins negres del Soldan ó de la Abisinia, gran nombre de turchs que vingueren per Suez, molts mogrebins arribats també per mar, una caravana de Bassora, altras de llevant, los árabes del alt y baix Egipte, los del país y 'ls wehhabis, estavan llavors reunits ó més be á munts en aquell petit plá, hont s' obliga á acampar als pelegrins, perqué la tradició conta que 'l sant profeta feya lo mateix sempre que anava á Aarafat.
 Encare no havia arribat la caravana de Damasch, la que havia ja sortit ab tropas, artillería, y gran nombre de donas pera presentar la rica catifa que cada any s' envia de Constantinopla pera 'l sepulcre del profeta á Medina; mes los wehhabis, que miran aquesta costúm com un pecat, li sortiren al encontre prop de dita ciutat, y manifestaren al baixá de Damasch Emir l' Hage, que la manava, que no 's podia rebrer la catifa destinada pera 'l sepulcre; y si volia continuar son viatje á la Meca, deuria abans despedir sos soldats, arti-