Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/375

159

ali-bey el abbassí

 Gran número de noys de la ciutat, que serveixen ordinariament de guías als extranjers, sortiren á son encontre, y 's presentaren successivament als diferents grupos, pera servir de guías en las cerimonias sagradas. Vaig notar que entre aquells conductors benévols no hi havia un sol home fet. Ja los primers grupos pera comensar las voltas de la Kaaba, s' apressuran á besar la pedra negra, quan altres, cansats d' esperar, s' adelantan en confusió, se barrejan ab los primers, y prompte, arribant á son grau més alt la confusió, no deixa sentir la veu dels joves conductors. A la confusió succeheix l' escándol. Tots volen besar la pedra negra, y s' hi precipitan; molts s' obran pas bastó en má: en va un de sos gefes puja al sócol, prop de la pedra sagrada, pera restituhir l' orde; sos crits y mohiments son inútils, perque 'l sant zel de la casa de Deu que 'ls devora no 'ls permet escoltar la rahó ni la veu de son gefe. S' aumenta lo moviment en círcol per la impulsió mútua. Finalment se 'ls veu, com un escabot d' abellas que volan confosament al voltant del rusch, circular sens orde al entorn de la Kaaba, y en son confós entussiasme fan trossos ab los fusells que duyan á la espatlla totas las llántias que rodejavan la casa de Deu.
 Després de las diferentas cerimonias al voltant del temple, cadascú devia aixís mateix beure aygua del pou miraculós y ruixarse ab ella; mes com anavan en confusió y tant depressa, en pochs moments quedaren fets trossos cordas, galledas y curriolas. L' encarregat y empleats del Zemzem abandonan son puesto. Los wehhabis, quedant sols amos del pou, se donan la má, forman la cadena, baixan al fons, y treuen aygua com poden.
 Lo pou exigeix almoynas, la casa de Deu ofrenas; los guías reclaman son salari, mes la major part dels wehhabis no duyan ni una moneda: y 's descarregaren d' aquella obligació de conciencia donant vint ó trenta grans d' una pólvora molt granada, trossets de plom ó alguns grans de café.
 Al fi de las cerimonias, com los cabells los hi havian ja crescut una polsada, cregueren de son deber fersels afeytar: aquesta operació 's practicá en los carrers, y 'ls barbers foren pagats en la mateixa classe de moneda que 'ls joves guias y servents del temple.