y de la tradició, mentres no s' oposin á la voluntat del soberá. Una vegada jutjat qualsevol assumpto per lo kaid ó kadí, no queda á las parts altra apelació que al sultá mateix, perque no existeixen tribunals intermediaris.
Las viandas son abundants y baratas á Tánger; sobre tot la carn que es molt sustanciosa. Se fa excelent pá, de manera que 'l més ordinari no pot dirse que es dolent. L' aygua també es bona, encara que 'ls acueductes estan mal cuidats. No hi ha verdadera taberna pera vendrer vi; los cónsuls se 'l fan venir d' Europa.
Las fruytas son excelents, y principalment las figas, melons y taronjas de Tetuan.
L' aliment principal de tots los habitants del regne del Marroch es l' alcuscus, pasta composta no més que de farina ab aygua, la qual condensan fins á ferla bastant dura; després la tallan en trossets cilíndrichs com lo dit, acabat se reduheix á grans, disminuhint successivament los trossets y partintlos destrament ab la má. La pasta aixís dividida la deixan endurir, esposantla sobre draps blanchs ja al sol, ja al aire lliure. Pera courer l' alcuscus lo posan ab mantega en una especie d' olla, qual fons está plé de foradets; dita olla 's coloca sobre altra de més gran, en la qual los pobres no hi tiran sino aygua, pero la gent acomodada hi posa carn y virám. Posada al foch aquesta doble olla, lo vapor que puja de la de baix entra per los forats y cou l' alcuscus que hi ha damunt. Si hi ha carn en l' olla inferior, la serveixen en plat rodejada y cuberta d' alcuscus, lo qual forma també una especie de pirámide sense such ni brou de cap mena. Los grans del alcuscus quedan destriats y sense adherencia; se 'n fabrican de totas classes, desde 'l més fi que es com farinetas, fins al més gros que se sembla als grans d' arrós. Jo tinch aquest aliment per lo millor pera 'l poble, perque á la ventatja de ser fácil de ferse y trasportar, s' afegeix la d' esser en extrém nutritiu, sá y agradable.
Tot mussulmá menja ab los dits de la má dreta y sense forquilla ni ganivet, per la sola rahó de que 'l profeta menjava aixís. Aquesta costúm, que tant estranya als cristians, res te no obstant de repugnant ó incómodo. Després de totas las ablucions legals que fa'l mussulmá en lo trascurs del dia, y
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/37
Aquesta pàgina ha estat validada.
33
ali-bey el abbassí
