Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/365

149

ali-bey el abbassí

 Hi havia á la entrada de la ciutat molts mogrebins ó árabes occidentals que m' esperavan ab cantarets d' aygua del pou de Zemzem, la qual me presentaren pera beure, pregantme no la prengués de cap mes, y oferintme provehirme la casa, afegint en secret, que no begués may de la que 'm presentés l' encarregat del pou.
 Varios particulars de la ciutat, que també m' esperavan, comensaren á disputar sobre quí m' hostatjaría, perque 'ls hostatjes son una de las principals especulacions dels habitants ab los pelegrins; mes los subjectes que durant ma permanencia á Djedda s' havian encarregat de provehir á mas urgencias, terminaren las rahons, conduhintme á una casa que m' estava preparada al costat del temple, y prop de la del sultá scherif.
 Los pelegrins deuhen entrar á peu en la Meca; mes en atenció á ma malaltíe, vaig entrar dalt del camell fins á mon allotjament.
 Al arribarhi, vaig fer una ablució general, y després vaig ser conduhit en professó al temple ab tot mon seguiment. La persona encarregada de guiarnos, resava al caminar diferentas oracions en alta veu, y nosaltres las repetiam tots plegats paraula per paraula, y en lo mateix tó. Ma debilitat era encare tan gran, que calgué que dos criats me sostinguessen.
 D' aquest modo vaig arribar al temple, donant la volta per lo carrer principal á fi d' entrar per lo Beb-es-selem ó porta de la salut, lo qual se mira com felís auspici. Haventme tret las sandalias, vaig passar per aquella benaventurada porta que está prop l' ángul septentrional del temple. Ja haviam atravessat lo pórtich ó galería; estavam á punt d' entrar en lo gran pati, hont está situada la casa de Deu, quan nostre guía nos detingué y ab lo dit girat senyalant la Kaaba, me digué ab énfasis: Schuf, schuf lo Bèït Allah l' Haràm. «Mireu, mireu la casa de Deu la prohibida. La comitiva que 'm rodejava, lo pórtich de columnas que 's perdia de vista, l' inmens pati del temple, la casa de Deu coberta de dalt á baix ab sa tela negra y rodejada de llántias, la hora intempestiva y 'l silenci de la nit, y nostre guía que parlava devant de nosaltres