Lo dia ans de marxar cap á la ciutat santa, havent vingut á veurem lo capitá del meu barco, me va rompre lo cabell del higrómetro.
Restablert un poch, encara que molt débil, vaig sortir pera la Meca lo dimecres 21 de Janer, á las tres de la tarde, sobre una schevria que construheixen ab pals, y un matelás, en forma de petit sofá ó cabriolé y coberta ab unas telas sobre archs, va colocada en las espatllas d' un camell. Aquestas schevrias, son molt cómodas, puig un pot estar assentat ó ajegut; mes los moviments del camell, que sentia per la primera vegada en ma vida, me fatigavan molt, en l' estat de debilitat en que 'm trobava.
Los meus árabes comensaren á armar disputas en los carrers, disputas que duraren més d' una hora, donant uns crits capassos d' aturdir á qualsevol. Pensava que ja havian acabat; pero encare m' esperavan novas disputas y crits fora de las murallas, y detingueren encare ma marxa per espay de més d' una hora y mitja. Per fi tot quedá en pau y carregats los camells, se posaren en camí á dos quarts de sis, per la direcció del E.; atravessant una gran planura deserta, terminada al horisont en grupos aislats de montanyas que interrumpeixen algun tant la monotonía del desert.
A dos quarts de nou del vespre arribarem á ditas montanyas, que son petitas massas de pedra sense rastre de vejetació.
