barco, que arribant casualment en aquell moment d' aflicció, li havia deixat un áncora y alguns llivants.
Nos embarcarem en las duas llanxas, y tornárem al barco. Mes ¿cóm pintar la escena que passá al arribar á bordo? Tothom boig d' alegría content per veurem salvat, se tirá á mos peus llensant llágrimas d' alegría; m' abrassavan, y no sabian com manifestarme son goig, perque 'ns havian ja cregut engolits per la mar, aixís com nosaltres creyam que ells s' havian fet trossos contra las rocas. No pogué mon cor resistir á tan tendra escena: conmogut profondament á semblants espontáneas mostras de son afecte, sentí mos ulls plens de llágrimas.
En lo terrible moment en que vaig abandonar la embarcació, un home per saltar á la llanxa, havia caygut en la mar: fou la única víctima de la tempestat. Permanesquerem allí aquell dia y la nit següent, pera donar temps de posar en orde totas las cosas, á fí de partir l' endemá.
Dia 6.—Després de navegar tot lo dia, y passar prop de la illa de Djebel Hazen, se tirá l' áncora sobre la costa d' Arabia al vespre.
Dia 7.—A la cayguda de la tarde abordarem al port de Ienboa, ciutat bastant considerable, y la més important de la costa d' Arabia després de Djedda.
Dia 8.—Lo capitá volgué passar lo dia en Ienboa, pera comprar áncoras y altres efectes que li faltavan, y reparar las averías del barco.
Dia 9.—En aquest dia passarem lo trópich, y pararem en Algiar. Vaig fer algunas observacions, que després vaig perdre.
Dias 10, 11 y 12.—Durant lo dia navegavam, y passavam la nit al áncora sobre la costa d' Arabia; mes se m' han perdut las notas que vaig pendre.
Vaig comensar llavors á sentir un doloret contínuo en lo baix-ventre, y una considerable inflor en la part inferior; lo
