A las quatre passavam per devant de Zaueh, situat en la mateixa. L' aspecte d' aquell lloch es molt particular. Figúrinse un grupo de cent cinquanta cúpulas parabólicas; de divuyt á vint peus d' elevació, qual base podrá tenirne de deu á onze de diámetro, construhidas de terra y mahó negre, y un gran minaret que descolla en lo centre. Ditas cúpulas serveixen de colomars, y com son més grans que las miserables casetas que 'ls hi serveixen de base, podria dirse que es un poble de coloms hont viuhen alguns individuos de la especie humana.
A punta de dia se posaren sobre las armas las tres tripulacions, pera estar disposats cas de ser atacats per los habitants de la vora esquerra.
A dos quarts de set, deixarem á Nadir á la dreta del riu, y mitja hora després entrarem en lo canal de Menuf, al SE., abandonant lo bras principal del Nil, qual navegació es perillosa, estant exposada als insults dels árabes de la vora esquerra.
Essent lo vent fluix, darem fons en lo canal a las deu de la nit.
Dia 8.—Issarem vela á dos quarts de vuyt del matí, haventhi una boyra molt espessa. En aquest indret podrá tenir lo canal de doscents cinquanta á trescents peus d' ample. Una bonansa complerta nos obligá á fer sirgar, aixís es que la lentitut de semblant maniobra no 'ns deixá arribar á Menuf fins á mitj dia. Alguns soldats arnautas volgueren obligar á mon patró á rebrels en son barco, pera transportarlos al Caire, á lo que'm vaig oposar, y vaig enviar dos de mos criats al gobernador. Aquest m' oferí donarme tota classe de satisfaccions; mes ans que arribés la resposta, los soldats havian desaparescut.
Després d' haver fondejat á Menuf durant una hora, s' emprengué la sirga fins á la nit, en que bufá una mica de vent; y á las deu se tirá l' áncora en lo canal com la vigilia.
Dia 9.—A las set del matí se continuá sirgant per falta de vent. A las nou passarem per devant de Quéleti, á la vora esquerra: llavors fou quan vaig comensar á descubrir ab la ullera las montanyas del Caire.
