A las tres del matí del divendres 31 nos ferem á la vela, mes no tenint forsa lo vent, no arribarem á la barra fins á las set.
La barra del Nil está á cuatre lleugas dins del mar. Per lo comú es molt fort allí 'l trangul, perque las ayguas del mar topan ab las del Nil. Los barcos hi troban poch fons, y 'ls estrets ó canals practicables varian de lloch casi continuament; aixís es que sempre hi ha una embarcació en la barra pera indicar lo pas.
Ab tot y aquesta precaució, com la barra es tan ample que á vegadas se necessitan deu minuts pera atravessarla, succeheix que en las baixas del riu casi tots los barcos fregan á la sorra; lo qual es causa de molta fatiga á las tripulacions, y los exposa tot sovint á perdrers. Al passarhi, com lo Nil estava molt alt y l' mar tranquil, la barra no 's distingía més que per la línea vermellosa que forman las ayguas del Nil, sempre carregadas de llot, y nosaltres la atravessarem casi sense adonárnosen.
Faltant absolutament lo vent, se tirá l' áncora al Nil, á la part interior y á curta distancia de la barra. ¡Quín hermós espectácle lo d' aquella especie de mar d' aygua dolsa! La boca del Nil distava encare una lleuga. Estavam en realitat en lo mar Mediterrá, y beviam las ayguas del Nil, que son perfectament dolsas, y retxassan las del mar molt més endins de la barra.
A dos quarts de deu bufá un vent favorable y nos férem á la vela. A las deu entrarem per la boca del Nil. ¡Quin quadro tan admirable! Un riu majestuós, quals ayguas corren poch á poch per entre duas voras cuberta de palmeras, d' árbres de tota especie, de grans sembrats d' arrós, que allavors segaban, y d' una infinitat de plantas silvestres y aromáticas, quals aromas embalsaman la atmósfera; poblets, cabanas, casetas escampadas sá y enllá als dos marjes; vacas, moltons y altres animals, ó be peixent ó ajassats sobre l' herba; moltas menas d' aucells fent ressonar l' ayre ab sos cants amorosos; milers d' ánechs, pollas y gallinas d' aygua, y altres aucells fluvials saltant pe'l riu, entre 'ls quals se distingian grans vols de cisnes, que semblan los reys d' aquells pobles acuátichs... ¡Ah! ¿per qué la deesa del Amor
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/324
Aquesta pàgina ha estat validada.
108
viatjes per áfrica y assia