Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/319

103

ali-bey el abbassí

sobre 'l baixá y sa comitiva, y 'ls assessinaren á tots. Mentres passava aixó, la política anava preparant una revolució molt més important pera l' Egipte y pera lo comers europeu de llevant, si no s' hagués desbaratat.
 Quan los inglesos evacuaren l' Egipte, lo mameluch Elfi Bey, esclau y un dels hereus de Murat Bey, marxá ab ells á Malta ab intenció de passar á Lóndres. Com las circunstancias políticas variavan á cada moment, y la importancia de la persona d' Elfi Bey caminava ab sas vicissituts, cansat de la poca consideració que li tenian los inglesos á Malta, resolgué entaular relacions ab la Fransa; y estava á punt de marxar allá, quan los inglesos li oferiren una fragata, en que s' embarcá pera Lóndres. Desembarcat ja tractá de lo que convenia á sa ambició ab los interessos de la Gran-Bretanya. En sa consecuencia se li facilitaren fondos y medis pera prosperar y s' arreglá lo plan de conducta que 's devia observar á Egipte.
 Ple de presents y riquesas, se restituhí Elfi á Egipte en una fragata inglesa. Osman Bey Bardissi, que entre 'ls beys mameluchs era 'l que tenia més influencia, y era lo més valent, tement lo poder d' Elfi, esperá 'l moment de la arribada de son enemich. Aixís que ho sapigué prengué sas midas pera ferlo enmatzinar; portant son odi fins al extrem d' enviar alguns escabots pel camí pera ferlo assessinar, cas que 's lliurés de las matzinas. ¡Desgraciada política assiática, que sempre va armada d' aquestas y del punyal!
 Elfi sospitá, ó tal vegada rebé avís secret del perill que corria, y escapá á més correr atravessant lo desert, sol, sense diner, y en l' abandono més complert. Se conta que en sa fugida, havent entrat, sense saberho, en la tenda d' un beduí, enemich seu, en ocasió de trobarse sola la dona, ocultá son nom pera obtenir socorros. Espantada ella del perill del fugitiu, li doná queviures y aygua, pregantli que s' allunyés tot seguit, perque son marit, á qui nombrá, era son mortal enemich. Elfi seguí lo consell, y fugí. De retorn lo beduí, sa dona li contá lo que li passá mentres era fora. Plé de furor, pero animat al mateix temps dels més nobles sentiments, respongué: «¡Muller!... si l' hagués trobat aquí, no sé lo que hauria fet... potser l' hauria mort... mes... també t' hauria