tabach, que poguessen restablirse; los boscos d'arbres corpulents, que facilment se multiplicarian en las altas montanyas; lo traball de las abundants minas de cóure, y encara de metalls més preciosos qu' existeixen en la illa; la disposició dels habitants á un nou orde de cosas, que afavoriría lo desenrotllament de la industria nacional; tot conspira á fer de Xipre un país interessantíssim.
En quant á la part topográfica, pot considerarse la illa com un segment de círcul de xexanta lleugas de corda ó longitut, y divuyt y mitj de radi. Se divideix aquesta superficie en tres grans parts; primera, la serra de Pafos ó del Mont-Olimpo, quals pichs més elevats estan sempre cuberts de neu. Aquesta serra de primera formació compren la part S. de la illa, desde las inmediacions de Pafos, ahont se troban los cims més alts, fins á las de Larnaca. Segona, la planura de Nicosia, que atravessa tota la illa per lo centre de ponent á llevant. Tercera, la serra de las montanyas volcánicas al N., que s' exten desde 'ls voltants de Chirigna fins al cap de Sant-Andreu.
Mas observacions astronómicas, fetas en diferentas épocas en Limassol, donaren la latitut de dita ciutat34° 42' 14" N.; la longitut30° 36' 30" E. del observatori de Paris; y la declinació magnética11° 26' 14" O., sobre resultats satisfactoris.
Volent continuar ma peregrinació á la Meca, vaig aprofitar la primera ocasió pera fer ma travesía á Alexandría de Egipte: vaig ferla ab un petit bergantí grech, qual cambra vaig nolejar pera mi sol, ab lloch pera mos criats. Com no podia desterrar de la memoria la idea de las tempestas que habia sufert, no 'm dava cap satisfacció empendre lo viatje en tan petit barco; pero al fí 'm vaig resoldre, embarcarme lo 7 de Maig á la tarde.
L' endemá matí una terrible tempestat del O. me obligá á desembarcar, y vaig passar dos dias més en Limassol. Vaig tornar á embarcarme la nit del 9 al 10, y á las pocas horas darem vela ab vent favorable que durá fins la nit del 11, en que 'l tinguerem de front, més cambiá prompte y seguirem nostra ruta al matí del 12.
Ans de mitj dia 's descubrí un barco de guerra que
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/294
Aquesta pàgina ha estat validada.
78
viatjes per áfrica y assia