L' endemá matí, 27 d' abril, després de visitar altras catacumbas ó casas subterráneas á poca distancia de Yeroschipos, vaig sortir pera la Couclia, passant per Coloni, Archia y Dimi. Existeixen en Archeia los restos y alguns archs d' un antich acueducte, que seria per los ingenis de sucre del país.
Lo principal administrador de la Couclia, que 'ns esperava, havia disposat un gran dinar. Se 'm queixá amargament de la sultana, mestressa de la possessió, la qual no volia gastar res pera la conservació d' aquell domini, que de dia en dia 's va malmetent, y acabará per arruinarse del tot. Paga anyalment deu mil piastras.
Se veuhen poquíssims arbres en lo país; més pot jutjarse per la disposició de las ayguas, que hi hagué antigament grans jardins, com també palaus y altres edificis considerables.
Entre las ruinas qu' existeixen en Couclia, hi ha una cosa admirable, aixó es: molts llens d' una muralla extraordinaria, composta de dos renglas de pedras grans que forman la base, y estesas unas sobre altras; dessobre s' aixeca altre filada de pedras, colocadas unas al costat d' altras, y formant per si solas la altura y gruixaria de la paret. Aquesta obra colossal pareix haber sigut elevada per mans gegantinas. No poguent créurer lo que veya, vaig voler tot seguit persuadirme de que aquella massa no era més qu' una pasta antiga petrificada, pero en vá me inclinava á aquesta idea son color negrench y un principi de descomposició: es impossible
