Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/27

Aquesta pàgina ha estat validada.
23
ali-bey el abbassí

Aixís donchs, desitjant vestirme com los demés, tinguí de sacrificar las mevas calsas y elegants sabatillas turcas, y 'm vaig embolicar en un inmens hhaik, deixant al ayre las camas y 'ls peus, escepte la punta que entrava en las excessivas y pesadas pantuflas.
Com era divendres y teniam d' anar á la mesquita á fer la oració de mitj dia, sent lo ritual dels marrochs un xich diferent del turch, que era 'l meu, mon turch m' instruhí en las ceremonias del país. Mes encara faltavan altres preparatius: lo primer fou afeytarme 'l cap, encara que feya pochs dias que ho havia fet en Cádiz. També lo mateix turch me feu la operació y sa má inexorable me posá tot lo cap á punt de reventar la sanch, escepte lo floch de cabells reservat en la coroneta. Després del cap se posá á afeytarme totas las demés parts del cos, de modo que no quedés rastre de lo que nostre sant profeta ha proscrit en sa lley com horrible impuresa. Tot seguit m' acompanyá al bany públich, ahont ferem nostra ablució legal. En altra part parlaré d' aixó, com també de las ceremonias de la oració en la mesquita, ahont varem anar á mitj dia, ab lo qual s' acabá nostra santa obra en aquell divendres.
Lo següent dissapte comensá la festa de El Mouloud, ó naixement de nostre sant profeta, qual celebritat dura vuyt dias. En aquesta época 's fá la circuncissió dels noys. Tots los dias matí y tarde 's donan una especie de concerts davant de la porta del kaid; se compón la música d' un timbal grosser y duas gaitas encara més grosseras y discordants.
En aquells dias de festa, varem anar á practicar nostras devocions á una ermita ó lloch consagrat, situat á duascentas toesas de la ciutat, en lo qual se veneran las despullas mortals d' un santó. Serveix al mateix temps d' habitació á altre sant viu, germá del difunt, y que reb las ofrenas per los dos. Per aquell costat de la ciutat se veu lo cementir dels mussulmans.

Lo sepulcre del santó, colocat en mitj de la capella, estava cubert de diferents trossos d' una tela de seda, cotó, or y plata molt usada. En un racó hi havia alguns moros cantant en coro versículs del kour'ann.[1]

  1. Verdader nom del coran, ó alcoran, tal com ho pronuncian los árabes.