Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/256

Aquesta pàgina ha estat validada.
40
viatjes per áfrica y assia

calmar la borrasca, encare que sempre violentíssima, fins á una hora després de sortir lo sol. Mes lo terrible vent NO. y 'l fort trángul duraren tot lo dia.
L' endemá, 5 de Mars, després d' haver observat nostra posició, va decidir lo capitá que no podiam arribar á Alexandría y va voler anar á Xipre. En consecuencia vam girar lo rumbo, y després de tres dias de navegació ab vents forts y mar sempre furiós, fondejarem en la rada de Limassol, á la isla de Xipre, lo 7 de Mars de 1806.
¿Cóm descríurer l' horrible y llastimós estat de nostre barco? Totas las velas fetas á trossos, sense tenirne d' altras pera cambiarlas: lo casco fent aygua per tot arreu, de manera que las bombas havian d' estar sempre en joch; tota la gent malalta, y més de vint personas estesas al llit y casi agonitzants. Una d' ellas morí 'l dia 4, y 'l cadavre fou tirat al mar; altre morí 'l dia que arribarem al port; altres duas estavan pera entregar l' ánima á Deu, y per fi altres dos se tornaren boigs. La gent de la tripulació, ajudantse uns als altres pera saltar á terra, fugí tota: sols quedá á bordo lo capitá ab tres ó cuatre mariners turchs. Nosaltres nos apressurarem á desembarcar. Al veurer los habitants l' horrorós aspecte que presentavam, fugiren tots. Ningú volia anar á bordo; y fou necessari que 'l gobernador de la ciutat manés á alguns calafats que arreglessen per lo menos las principals oberturas del casco, pera salvar lo barco que per moments s' en anava á fons.
Digueren que l' aygua dolenta de la isla Sapiensa era la que havia fet enmalaltir á nostra gent, y 'l baf d' alguns quintás de safrá viciat l' atmósfera de la fragata; més lo pitjor de tot fou que durant molts dias que varem correr la borrasca, hi hagué constantment més de vuytanta personas tancadas en l' entrepont, sense la més petita obertura pera respirar; totas tristas y abatudas; y pera completar la desgracia, los escrements de tanta gent se tiravan al fons de la cala. D'aquí 's pot inferir quin seria l' estat d' aquells infelissos. Per fortuna meva, la cambra de popa, que ocupava jo sol, no tenia comunicació ab l' entrepont.
Al desembarcar á Limassol se 'm presentaren alguns turchs grechs. Havéntloshi demanat allotjament me conduhi-