Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/242

26

viatjes per áfrica y assia

Me rebé ab la més afectuosa cordialitat; me feu sentar al seu costat y renová en una llarga conversació las tentativas que havia fet pera obligarme á quedar en Trípoli. En un rebato de son cor, s' aixecá, y posantse davant meu 'm digué: Jo soch ton germá; ¿qué desitjas? parla. Li vaig manifestar mon regoneixement, pero insistint en marxar. Un moment després, bromejant ab mí, me portá á un balcó, desde hont se veya 'l barco corrent bordadas en l' horisó y comensá á dirme: Mireu, mireu com vos espera; y, sentint disparar una canonada, afegí: ja vos crida. Finalment vaig pendrer la paraula pera dirli: Per Deu, amich meu, deixéume partir. Nos abrassarem plorant, y vaig sortir acompanyat de mos amichs y alguns dels seus. Vaig trobar en lo port las llanxas del bajá preparadas pera conduhirme. S' embarcáren ab mí mos amichs á la una del dia, y m' acompanyaren fins al barco, hont nos despedírem. Inmediatament dirigí aquest rumbo al NE ab bon vent, y no tardarem en perdrer de vista la terra.
Lo baxell que jo montava era gran, pero poch veler, y son capitá, la bestia mes estúpida que puga imaginarse. Desde que no veya terra, ja no sabia absolutament hont estava, y ni tant sols tenia 'l talent de formar lo menor cálcul d' estima. Per fortuna lo seu segon s' encarregava de tot, no cuydantse l' imbécil més que de beure y de dormir.
Anavan en lo barco dos comerciants del Marroch, un oficial del bajá de Trípoli, dos ó tres negociants tripolitans, un scherif morabi, anomenat Muley Hazen, que 's vanagloriava d' haver sigut gran destructor de francesos durant la guerra d' Egipte, cinch ó sis donas, y alguns pelegrins que anavan á la Meca, pero tan miserables, que son ayre era mes bé d' aventurers que anavan a buscar fortuna, que á cumplir debers de devoció.
L' ayre de mar m' es sempre tant contrari, que cada travessía marítima me malmet la salut; de manera que 'm vaig trobar malament y vaig passar dos dias al llit.
Lo 29 poguí aixecarme, y vaig fer una observació astronómica, per la qual coneguí que 'n lloch de seguir la ruta de Alexandría, nos haviam elevat cap al N., fins al punt de trobarse nostre barco casi sobre 'l mar Adriátich en la direcció de Corfú.