Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/240

24

viatjes per áfrica y assia

quince lleugas més allá, es una platja impracticable en ivern: s' hi carrega mantega, cera y llana pera Alexandría, á cambi de teixits de cotó y arros. Los habitants de Derna no coneixen altra moneda que la llevantina y 'ls duros espanyols. Cuaranta lleugas més lluny hi ha Bengàssi, port bastant bó, pero ab tan poch fons, que sols admet barcos petits: se fa, no obstant, grant comers de llanas, mantega, mel, cera, plomas de avestrús, ab Marsella, Liorna, Venecia, Malta y Trípoli. A cincuanta lleugas d' allí hi ha 'l cap Mesurat, ab mala rada, obert á tres vents: s' hi carregan dátils pera Bengassi.
Trípoli, qual port no té 'l fons suficient pera 'ls barcos de guerra, y obert al vent NE., está á trenta vuyt lleugas al O. del cap Mesurat: s' hi embarcan llanas, dátils, safrá, rubia, sosa, senet, negras, pelletería y ploma d' avestrús, pera 'ls ports d' Europa ja mencionats y pera llevant. A deu lleugas al occident se veu lo vell Trípoli, port sols practicable als barcos petits que carregan sosa pera Trípoli. A vinticuatre lleugas hi ha Suàra, rada hont molts barcos de petit port prenen sal y peix salat pera tota la costa.
Sols se contan dos millons d' habitants en tota la vasta estensió del regne de Trípoli, perque la major part del pais está desert, y á escepció dels habitants de la capital, tota la població consisteix en curt número d' árabes pobres y desgraciats. Es tan precaria l' autoritat del gobern sobre 'l pais, que ningú sinó aquets mateixos árabes pot viatjar á distancia bastant considerable sens anar en caravana ó molt ben escoltat; puig de lo contrari s' exposaria infaliblement á ser robat ó assesinat.
Los habitants de Suakem, de Fezzam y de Guddemes, tributaris de Trípoli, mantenen relacions ab los del interior d' Africa. Lo soberá de Fezza es reconegut per lo bajá de Trípoli ab lo nom de scheik de Fezzàn. Los fezzanesos son negres grisos, pobres, però de caracter dols; exerceixen en Trípoli los oficis més vils com camálichs, y travallan en los forns, camins, etc.
A dos lleugas SE. de Trípoli está l'habitació del més gran santó ó morabit del pais, á qui anomenan lo lleó. Té un poblet cercat de murallas, y en ell sa mesquita: gosa del do de santedat hereditaria com los sants del Marroch; son po-