Ja he dit que al arribar al port de Trípoli, nostre capitá havia saltat á terra desseguida pera presentarse al bajá, y entregarli sos papers y cartas del Marroch.
L' endemá matí vingué á bordo ab orde de desembarcar los passatjers; me doná moltas excusas per no haver pogut prepararme encare allotjament, y me pregá esperés fins á la tarde. Desembarcada tota la gent, torná á la tarde, demanantme que esperés fins l' endemá.
No ignorava jo que 'l bajá Salaui de Larache havia escrit contra mí; també m' inspiravan desconfiansa dos dels passatjers; mes dels demés n' estava del tot segur, com també de la tripulació, y més que de tots del capitá. Lo vaig deixar fer y vaig quedar tranquil. Ben aviat vaig coneixer que 'l obstácle á mon desembarch no era pas lo no tenir disposat l' allotjament. Ab lo temps vaig saber que no m' havia equivocat.
Lo dia següent m' anunciá lo capitá que ja podia baixar á terra. Vaig fer desembarcar mos bagatjes, y al saltar del barco, me conduhiren á la casa que 'm tenian destinada, situada devant de la del primer ministre y del cónsul general d' Espanya.
Feya ja tres dias que 'm trobava á Trípoli, quan lo capitá m' anunciá la orde de presentarme al bajá. La audiencia fou solempne y 's verificá en un gran saló, hont estava lo bajá assentat en una especie de trono ó petit sofá elevat, tenint prop d' ell á sos fills y rodejat d' una cort brillant. Li posaren devant mon present, que va admetrer ab gracia y dignitat,
