Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/208

Aquesta pàgina ha estat validada.
204
viatjes per áfrica y assia

vell del mar, per los rius, als quals després d' entrar en lo desert falta pendent pera arribar als mars esteriors d' Africa. Examinem los motius que 'm fan creure la necessitat de la existencia d' un mar interior en aquella, independentment de las ayguas que 'l Occeá hagi pogut depositar allí, y que bastarian tal volta pera mantenir, com en lo mar Caspi, un llach de gran estensió per molts sigles.
 Hi ha en l' interior d' Africa un espay de trentatres graus y mitj de E. á O., desde 'l naixement del Níger fins al del Misselad, y altre de més de vint graus de N. á S., desde las vessants meridionals del Atlas y altras montanyas properas del Mediterrani, fins á la vessant septentrional de las montanyas de Kong, y a las fonts del Bahar-Culla, superficie inmensa d' ahont no surt una gota d' aygua para entrar en los mars esteriors d' Africa. Si atenem á que per una banda coneixem l' orígen dels rius que van á perdres en lo Mediterrani y Occeá occidental, los quals tots naixen fora d' aquesta superficie, y per altra á que 'ls rius que desayguan en lo golf de Guinea no son molt més caudalosos que 'ls altres; de consegüent no suposan un orígen més distant de sa embocadura que las vessants meridionals de las montanyas de Kong, y altras, que seguint la mateixa línea al E. van á reunirse á las de Komri ó de la Lluna, ahont se troban las fonts del Bahar-el-Abiad ó Riu Blanch, que forma 'l principal bras del Nil.
 Se sab ademés que 'ls rius d' aquesta part d' Africa 's dirigeixen al centre en líneas convergents: los del Atlas y del desert, al S. y S. E.; lo Níger y 'ls que venen de las montanyas de Kong, al N. E. y E.; lo Misselad, lo Kulla y altres molts intermedis, al N. O.; lo Kuku, lo Gazel y altres, al S. y al S. O.; en fi tots los rius coneguts en l' interior d' Africa tenen sa direcció cap al centre d' aquell continent.
 Las relacions d' alguns viatjers en l' interior d' Africa, com aixís mateix las noticias rebudas dels habitants, anuncian que durant molts mesos es tant considerable la cantitat d' aygua que llensan las contínuas plujas d' aquell pais, que 'ls animals y plantas se debilitan y cauhen en un estat d' aniquilament.
 No tenint observacions métricas directas sobre aquesta