Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/204

200

viatjes per áfrica y assia

peras á Kong cap al N. N.O. Quan lo primer arriva als límits del Sahara y 'l segon á altra planuria de molta extensió, giran de cop al O., y després de mil giravoltas semblants á las del Meandro en Assia menor, arrivan á la mar per un pla d' inclinació casi insensible. Forman en son curs innombrables islas, puig ab la cayguda d' un arbre ó de cualsevol altre lleuger obstacle, n' hi ha prou pera desviar ó dividir sa débil corrent.
 Aixó sembla indicarnos que quan las montanyas de Kong formavan una isla, dits caudalosos rius se precipitavan en lo mar de Sahara, y quan aquest mar fou cegat per la sorra portada poch á poch han dirigit son curs al Occeá; aixís es que dita sorra successivament los obligava á separarse de sa primera direcció. Essent fluixa la corrent, lo més petit obstacle era prou pera desviarlos com avuy veyem desviarse 'l Senegal quan está pera desembocar en la mar, en lo lloch que anomenan Marigot dels Maringuins.
 Aquestas consideracions, comparadas ab la munió de petxinas trobadas en lo desert, al E. del Atlas, com la considerable cantitat de sal que hi ha en lo Sahara, y ab altres fets que he pogut observar; me fan creurer que 'l Sahara ha sigut mar fins á épocas no molt llunyanas, si 's comparan ab las grans épocas de la naturalesa, y llavors se veu la serra del Atlas formant una isla.
 A dita serra l' anomenan los naturals Tedla. Aquest nom escrit sense vocals, segons l' us de las llenguas d' orient, pot pronunciarse Atdla, al que afegeixen los grechs una s final segons geni del seu idioma, y héus aqui 'l nom conservat fins are desde la primitiva antiguitat tradicional.
 Si consultem los autors y mapas antichs, trobarem designats ab lo nom de mar Atlántich los mars que banyan l' África per llevant, mitjorn y occident; y puig lo país d' Atlas donava son nom á mars tant distants, es ben clar que ab més rahó l' haurá donat al mar de Sahara que banyava sas costas, y llavors la isla d' Atlas ó Atlántida 's presenta voltada pel mar del mateix nom y pel Mediterráni, oferint exactament la primera circunstancia referida á Platon per lo sacerdot de Sais, qui diu que aquesta isla estava situada á las voras del mar Atlántich.