Hi ha alguns jardins en Larache. Los queviures son bons, y l' aygua, encara que forta, no es mal sana.
Consecuencia del viatje de Ouschda fou una malaltía que 'm durá deu dias. També caygueren malalts alguns de mos dependents, y las bestias de cárrega, algunas de las quals quedaren malmesas; pero sols morí una mula. Vaig pendre banys de mar, y vaig aprofitar l' ocasió pera enriquir mas coleccions de productes marítims.
Hi havia llavors á Larache una corbeta de Trípoli després d' haver passat molts mesos en lo riu: lo sultá doná órdre de nolejarla per son compte, destinant la cambra de popa pera ma travessía á llevant. Després de visitar lo barco, que devia molt prompte issar vela cap á Trípoli, vaig fer arreglar pera aquest llarch viatje la cambra que m' havian destinat.
Lo diumenge 13 d' Octubre de 1805, dia de ma partida, vaig anar al matí á despedirme del bajá, qui 'm va demostrar la mes gran estima y consideració, afegint que si volia embarcarme á las tres de la tarde, vindria á despedirme. M' agradá massa aquesta proposició pera que deixés de consentirhi.
Embalats mos equipatjes, y carregats á bordo, vaig fer cap al port á l' hora convinguda, pera embarcarme ab la meva gent.
Havent preguntat per lo bajá, 'm respongueren qu' estava per arribar. Entretant venia la llanxa, me vaig esperar alguns instants á la vora de la mar, en un lloch hont la muralla forma un ángul entrant, y ahont hi ha un carreró que surt del ángul.
Arribada la llanxa, y no deixantse veure lo bajá, me disposaba á pujar á bordo, quan per un costat y altre se presentaren dos destacaments de tropa, un altre desembocá per lo carreró. Los dos primers s' apoderan de tots los meus; l' altre 'm volta, y m' intima que embarqui sol y que surti tot seguit. Pregunto la causa de tan estrany procedir, y 'm responen: aquesta es la órdre del sultá. Pregunto pel bajá, y 'm diuhen ab imperi: Embarqueuvos. Llavors vaig veure clarament la mala fé del sultá y del bajá, que fins lo darrer instant havian ordenat se 'm fessen los majors honors per las tropas y poble, mentres meditavan lo cop que devia ferirme profondament;
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/199
Aquesta pàgina ha estat validada.
195
ali-bey el abbassí