Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/186

182

viatjes per áfrica y assia

La meva gent s' esglayá de mon determini, á escepció de dos renegats espanyols que se m' havian reunit quan vaig sortir de Fez, los que en aquet crítich moment se presentaren dihentme: «Senyor, si 'ns ho permet, lo seguirém y participarém de seva sort.» Los vaig mirar ab atenció, y vehent que eran homens resolts, los hi vaig dir que prenguessen las armas, ab lo fi de que me 'n seguis un, quedantse l' altre ab mos equipatjes.
Anava á marxar acompanyat d' un fidel esclau anomenat Salem y de mon renegat, quan vaig trobar tancada la porta de la ciutat, y sos principals habitants, en número de quaranta ó cinquanta, decidits á privarme la sortida.
Los hi vaig dir que 'm deixesen anar; y 'm respongueren casi tots alhora, los uns ab rahons y 'ls altres ab crits. Vaig resistir, y ells resistiren. En fi, dirigintme al cap d' ells vaig pendre una de las pistolas del arsó de ma sella, y ab tó entre amistós y amenasador, vaig dirli: «Schek Soliman, havém comensat bé, y crech que anem á acabar mal. Obriu la porta.» Llavors Schek Soliman, trayent per un cantó la viga que barrava la porta, l' obrí dihent als altres: «Ja que vol morir, que fasse lo que vulga.»
Vaig sortir seguit del meu esclau y del renegat, dirigintme á las montanyas de Boanani. Poca estona després d' haver marxat vaig veure arrivar corrents als mateixos habitants, que venian á reunirsem pera escoltarme; s' acostaren escusántse de la seva resistencia, la que no tenia altre objecte, segons deyan, que 'l seu interés pera mí y la por d' una desgracia.
Forem molt bent rebuts per Boanani, lo qui tot seguit nos convidá á menjar, donantmos un excelent dinar; peró trobava sempre mil obstácles pera conduhirme sol fins á Tlémsen. Per fi, convensut per mas paraulas y las del Schek Soliman, que 'm va servir molt bé en aquesta ocasió, se convingué en arreglarse ab lo schek d' altra tribu, anomenat Benisnuz. Aquest últim devia esperarme ab sa gent á mitj camí, pera escoltarme fins á Tlémsen, y 'l Boanani se 'n encarregaba fins allí.
Dos dias després vingué Boanani á avisarme de que estava disposat pera l'endemá. Se presentá en efecte, ab prop de cent homens, y sortirem al moment d' Ouschda. Tot just forem á