4º 8' 0" O. del observatori de París. Sa latitut34° 40' 54" N. En una latitut tant elevada, lo clima devia diferenciarse poch d' Europa; peró 'l desert que 'l volta fa que l' ayre sia molt calent. No obtant tinguerem dias bastant frescos en lo mes de Juny, alguna vegada núvols y fins pluja.
Vaig observar en Ouschda un eclipse llunar, del que parlaré en la part astronómica. Devia haver fet moltas més observacions, peró desgraciadament las circunstancias m' ho privaren, deventho sacrificarho tot á mon objecte principal.
Aixís que vaig haver arribat, lo gefe y 'ls principals del poble me declararen que no podia passar endevant, perque lo mateix dia havian rebut la noticia de la revolució que acabava d' esclatar en lo regne d' Alger, y que 'n Tlèmsen ó Tremecèn, ahont jo 'm dirigia, no parava de correr la sanch dels turchs y dels árabes.
Després de moltas discusions y d' haver reflexionat madurament, vaig resoldre enviar un correo, que de tornada me dugué la noticia de que las bullangas de la ciutat de Tlèmsen s' havian apaygabat, peró que 'ls camins estavan plens de rebelats que robavan y asesinavan.
Vaig demanar tot seguit una escolta al gefe de la població; y 'm respongué que no tenia prous forsas, peró que cuydaria d' arreglar las cosas á mon gust.
Al cap de dos dias, lo gefe y 'ls principals d' Ouschda feren venir al Schèk Boanàni que es lo cap d' una tribu vehina, y li proposàren que 'm conduhis á Tlémsen. Lo schek refusá de moment, y després d' haver discutit molta estona, se 'n aná sens haver decidit res.
Molt dias havian passat en negociacions inútils ab tot y que 'ls revoltosos s' acostaren fins á las murallas d' Ouschda; enjegant alguns tiros d' espingarda que mataren á dos homens. Ma posició 's feya cada vegada més crítica, puig per una part s' apuravan tots mos medis de subsistencia, y per altra savia que mos enemichs del Marroch s' havian valgut de ma llarga estada en Fez pera ferme sospitós al sultá. Persuadit jo de que no deixarian d' aprofitarse d' aquesta circunstancia pera desacreditarme, vaig pendre 'l determini de pujar á caball pera anar sol á buscar á Boanani, lo qui tenia son aduar á duas lleugas de distancia al peu de las montanyas.
