que s' exten en la línea de E.O. desde l' alcassaba de Temessuin, fins al S. d' Alger.
Dia 8.—Aixecarem lo camp á un quart de vuyt y nos posarem en camí cap al N.E., caminant en lo mateix desert. A las vuyt trobarem un torrentó d' aygua bastant bona. A dos quarts de deu lo país se aná estrenyent entre montanyetas calcáreas y argilencas. A tres quarts de duas atravessarem un torrentó, y girant al E, seguirem algun temps sa vora dreta: desde allí comensarem á veure camps de sembrat y més tart un aduar. A dos quarts de quatre se colocaren las tendas al costat d' una alcassaba y d' un aduar nomenat Aaïaun Mayluk.
Lo terrer que trepitjarem aquest dia es argilós y calcari alhora. Duas serras que vaig veure que formavan part del petit Atlas, terminan l' horisó al N. y al S.
En tot lo desert no 's troba cap animal, á excepció d' algun que altre llagardaix, aranyas, y alguns cargols morts ó dormits sobre las espinosas brancas d' alguna planta resseca.
A ma arribada los habitants celebravan la cerimonia ab un acompanyament fúnebre. Lo cos, colocat ab ostentació sobre una altura, estava rodejat d' una cuarentena de donas, las que repartidas en dos coros, cridavan á la vegada Ah-Ah-Ah. Totas las donas d' un dels coros, al pronunciar son ah respectiu, s' esgarrapavan la cara ab las duas mans, fins al punt de ferse sanch. Sis homes á caball estavan formats en rengla á son costat, mirant lo país de la tribu enemiga que havia mort al home quals funerals celebravan, y 'ls demés árabes á peu, que formavan l' acompanyament, lo rodejavan del tot.
Permanesquerem mitja hora en aquesta actitut, y las donas, després d' haver continuat lo mateix temps sos crits y esgarrapadas, se separaren del mort plorant al compás. Los homes enterraren lo cos en lo mateix lloch y cadascú se retirá sense altre cerimonia.
Lo temps, sempre fresch, continuava nuvolós.
Dia 9.—Nos posarem en camí á las sis del matí cap al N.E. A las set atravessarem un torrent, y girant al E.N.E.
