necessitantse un intendent pera Segovia m' hi enviaren sens que jo ho solicités; lo mateix passá ab la intendencia, prefectura de Córdoba, y derrerament ab la de Valencia de que no vaig arribarme á encarregar, perqué l' Emperador enviá un intendent francés. De manera que tinch la gloria de que en mas operacions may hi ha entrat ni remotament lo cálcul del interés com ho he acreditat plenament, malgrat sinistres sugestions, y més que tot per ma espedició de Africa, envejada de totas las nacions sabias. Cap ascens ni recompensa de cap mena he obtingut ni demanat del gobern del rey Joseph, escepte la petita condecoració de la ordre d' Espanya que se m' enviá á Segovia quan la donáren á tots los intendents. Sobre ma conducta en mos destinos los pobles podrán declarar y tinch la seguretat absoluta de que no 'm serán contraris, escepte la petita facció que en cada un volia especular sobre las públicas desgracias y vaig lograr reprimir; pero mon cor me recorda ab gust los horribles mals que he lograt estalviar ó disminuhir. Aquesta senzilla exposició, de la que no hi ha un sol article que no puga superabundantment justificar fará veure á V. M. que ab la conciencia pura me poso á sos peus á tributarli mos respectuosos homenatjes y celebrar son felís restabliment en lo trono de sos passats, prestant al mateix temps lo degut jurament de fidelitat á sa Real persona. Y aixís m' apresso á ratificar á V. M. ma fidelitat y sumissió que prego á V. M. se digni asceptar, com també mos débils serveys si 's conceptuan útils al Estat.
»Deu prosperi la sagrada vida de V. M. pera bé de sos pobles. París 8 de Abril de 1814, rue du Mail, Hôtel de Portugal. Senyor. = A. R. P. de V. M. — Domingo Badia y Leblich.»
Lo P. Francisco Vilardell natural de Barcelona, del ordre de S. Francesch, persona de grans coneixements, que ha sigut per espay de molts anys superior, párroco y professor de llengua árabe en lo convent de la seva órdre en Damasch nos ha comunicat las següents noticias sobre dels derrers dias de Ali-Bey. Se trovava aquest en Damasch en Agost de 1818, disposantse á empendrer la segona caravana á la Mekka. L' estat de sa delicada salut y 'l consell donat per Mr. Chabassou, metje francés, de que suspengués aquell any lo viatje, no detinguéren á Ali-Bey: emprengué la peregrinació nomenada Santa per los mussulmans, y á primers de Setembre, trobantse á duas jornadas de Mazarib, morí de dissentería. Al despullar son cadavre pera donarli la derrera ablució ó purificació segons lo rito dels mussulmans, trobáren tocant á las sevas carns una creu que descubrí lo que era. Ja durant la seva
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/17
Aquesta pàgina ha estat validada.
13
ali-bey el abbassí