testavan ab lladruchs, tenia jo duas músicas nocturnas que eran tot sovint acompanyadas per los brams dels ases que feyan de baixos y 'ls galls de Guinea cantavan de tiple. Aquesta cridoria no 'm desagradava, al contrari produhia en mos oidos un conjunt deliciós, perque tot era allí natural.
Sembla que la fama de la inmunitat de ma habitació havia penetrat en lo desert fins en las classes que 'ls homes anomenem irracionals, de modo que vaig veure grans remats de gaselas que venian á saltar y jugar á centenars prop de las parets de Semelalia. Jo no se si m' erro, mes varias vegadas me semblá que solicitavan lo permís d' entrar.
Vaig fer una colecció bastant interessant de plantas, d' insectes y de fósils á Semelalia. Entre 'ls insectes se troban las aranea galleopodes, magníficas per sa grandesa: la primera que vaig veure m' esglayá per cert, ab més motiu havent passat per mon ventre estant agegut sobre 'l sofá. Entre 'ls fósils, la colecció dels pórfirs y pedras despresas del Atlas es molt hermosa.
Havent anunciat que en la nit del 15 de Janer de 1805 hi devia haver un eclipse de lluna, molts pachás y altras personas de consideració se reuniren en ma casa pera observarlo; per desgracia lo cel estigué del tot núvol, sobre tot durant la nit, y caygué un terrible ayguat, barrejat de fortas ratxadas de vent, que 'ns impediren lo poder veurer res.
Lo sultá may permaneix llarch temps en un mateix paratje; pochs dias després del eclipse 's rebé noticia de que anava á arrivar inmediatament á Marroch, lo qual causá la major satisfacció als habitants, y á mí en especial, que desitjava despedirme d' éll y empendrer ma peregrinació á la Meca.
En efecte lo dia indicat arrivá 'l sultá, y vaig sortir á rébrerlo á gran distancia. Anava en sa llitera colocat entre duas mulas. Aixís que 'm va veure s' aturá á parlarme alguns instants, donantme las més francas mostras de son afecte. Muley Abdsulem que 'l seguia, me manifestá los sentiments d' un germá. Mentres estigué ausent haviam mantingut correspondencia, y durant ma malaltía, en que m' era impossible escriurer, m' enviaban emissaris de Fez, ab la única comissió de veurem y dárloshi noticias mevas; y ara que 'm veyan restablert del tot y en estat de montar á caball, no
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/168
Aquesta pàgina ha estat validada.
164
viatjes per áfrica y assia