Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/160

Aquesta pàgina ha estat validada.
156
viatjes per áfrica y assia

y Fez. La desgraciada ciutat, casi despoblada per las guerras y pesta, presenta un cuadro tant més trist, en quant no hi ha ni rastre de comers. Las arts y ciencias tampoch poden prosperar, faltántloshi l' estímul, puig Marroch no té escolas. La extensió de las murallas, las inmensas ruinas, lo gran número de conductes d' aygua inutilisats, los vastos cementiris que la rodejan, poden solsament fer creible tan rápida y assombrosa destrucció.
 La El Caisseria de Marroch no te comparació ab la de Fez; mes los árabes de las montanyas vehinas hi acudeixen pera fer sas compras, lo qual anima algun tant lo mercat. Dits montanyesos son baixos, están flachs, torrats del sol, y son aspecte es repugnant. Los coneixen ab lo nom de brebes, y forman nació apart: encar que la major part parlan l' árabe tan bé com los altres habitants, se serveixen d' un idioma que en res s' hi assembla, escepte en las expressions que son presas del mateix. M' explicaren algunas de sas paraulas, y heus aquí las que vaig anotar:

Amànn, aygua.
Agrom, pá.
Tiffii, carn.
Udi, mantega.
Tàmment, mel.
Adil, rahim.
Accaïnn, dátil.
Agmàr, caball.
Tezerdunt, mula.
Erguez, home.

Tamgart,
Tamtot,
  dona.

Tauàïa, negra.
Yessèmk, negre.
Aguiul, ase.
Taguiult, burra.
Izimmer, moltó.
Tehzi, ovella.
Tàgat, cabra.
Tafunast, vaca.

Azguer, bou.
Aïdi, gos.
Idan, gossos.
Tigmi, casa.
Agadir, paret.
Làfit, foch.
Imi, porta.
Zèhhar, arbre.
Timuzunin, plata encunyada.
Karèden, coure encunyat.
Afus, má.
Adar, peu.
Alen, ull.
Imi, boca.
Tamàrt, barba.
Mèdden, gent.
Taduàtz, tinter.
Tassàrut, clau.
Tuslinn, estisoras.
Hint, ganibet.