Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/159

155

ali-bey el abbassí

Lo vejetal més comu en los vols de Marroch es la palmera. Dit arbre s' eleva á prodigiosa altura; pero sos dátils no son tant bons como los de Tafilet, ni poden conservarse sechs tot l' any: los anomenan billoh.
Tinch considerable número de palmeras dintre y fora del recinte de Semelalia, y en mon jardí vaig menjar moltas voltas la moll ó part central del tronch, que es excelent.
En una especie de bosch de palmeras entre Semelalia y Marroch, hi ha una mena de corps, de costúms molt particulars. Tots los matins á punta de dia se 'n van aquells aucells cadascú per son vent á buscarse la subsistencia á distancias inmensas, y ni un ne queda en las palmeras ni en los encontorns. Tornan per la tarde, y 's reuneixen á milers en lo bosch, posantse en las palmeras, hont fan un soroll infernal, com si 's contessin las expedicions de la jornada: es cosa que vaig observar al estiu y al hivern. No obstant mas diligencias me fou impossible descobrir en aquestos paratjes los corps de potas rojas, que diuhen haver vist alguns viatjers y naturalistas.
A poca distancia del bosch hi ha un arrabal aislat, del tot poblat de familias que tenen la desgracia de patir una erupció semblant á la lepra, que passa de pares á fills. Aquestos desgraciats son excluhits de la societat dels demés habitants, y ningú gosa acostarshi.
Se descubreix desde Marroch la serra del Atlas, en la que la neu ocupa la quarta part de l' altura, que vaig calcular que en sa totalitat ve á ser de uns tretze mil dos cents peus sobre 'l nivell del mar. Dich poch més ó menos perque pera midarla rigurosament caldria haver fet operacions trigonométricas, que haurian sens dupte alarmat als bárbaros que 'm rodejavan. Vaig preferir, donchs, sacrificar aquest objecte com altres molts á mon principal projecte. Dita serra passa oblícuament per davant de Marroch, en la direcció S.O. á N.E.; pero la part més propera se troba al S. de la ciutat, y sols ne dista unas sis lleugas. Continúa per l' interior d' Africa, dirigintse cap á llevant, y corrent al S. d' Alger y Túnis fins als voltants de Trípoli. Me reservo pera altra ocasió parlar de dita serra y considerarla baix altre aspecte.
Los queviures son més baratos á Marroch que á Tánger